Tagged: verdures

Brou de verdures, cereals i llegums

Un brou vegetal que queda consistent de gust i de textura sense posar-hi productes animals.

IMG_20160211_173718

Ingredients

  • patata, pastanaga, nap, xirivia, api, alguna fulla de col, carbassó, ceba, all
  • un grapat de civada, un grapat de gra de fajol
  • un grapat de soja blanca, un grapat d’azukis, un grapat de soja verda, un grapat de cigrons

Elaboració

Ho fem bullir tot entre una i dues hores. Quan apaguem el foc ho colem ràpidament, perquè els cereals no absorbeixin massa aigua. Els azukis hi donen un to fosc; podem “graduar” el color del brou posant-n’hi més o menys.

Anuncis

Chop suey de seitan amb verdures

L’altre dia vaig veure al bloc de la Isabel Celma una recepta ràpida per cuinar el seitan amb verdures al wok, un Chop suey, que en diuen. Es veu que és un plat d’origen xinès en què es cuinen ràpidament carn i verdures variades al wok. Em va semblar molt fàcil i ràpida de fer i la vaig adaptar als ingredients que teníem a casa. Aquí us en deixo el resum:

  • seitan
  • 1 porro
  • 1 gra d’all
  • 1 ceba petita
  • 2 pastanagues
  • 2 pebrots italians
  • 1 grapat de bolets xiitake
  • 2 cullerades de salsa de soja
  • 1 cullerada de kudzú o kuzu
  • oli d’oliva de primera premsada en fred

chopsueyTallem el seitan a tiretes i el passem pel wok amb una miqueta d’oli d’oliva. El reservem i, amb el mateix oli, saltem els porros tallats ben fins, la ceba picada i l’all. Tot seguit, hi afegim els pebrots i les pastanagues tallats ben finets i ho deixarem un parell de minuts amb el foc ben viu. Finalment, hi afegirem els bolets xiitake i ho deixem un parell de minuts més. Finalment hi afegim el kudzú dissolt en mig got d’aigua mineral i un bon raig de salsa de soja. Ho deixem dos minuts més al foc i llavors ja ho podem servir juntament amb el seitan.

El plat es pot acompanyar amb arròs o, si es vol, amb pasta.

Ens va quedar boníssim. Era la primera vegada que cuinàvem amb kudzú, que és una mena de midó originari de la Xina, i ens va quedar molt bé, molt de restaurant oriental. Segur que la repetirem, aquesta! 😉

La recepta de la Isabel Celma és aquí: http://isabelcelma.blogspot.com.es/2012/11/chop-suey-de-seitan-i-verdures.html

Fruita i verdura amb la meitat de nutrients que fa vint anys

SALUT

Fruita i verdura amb la meitat de nutrients que fa vint anys

| Diversos productes analitzats mostren continguts en vitamines i minerals fins a un 75% inferiors | L’ús d’adobs químics empobreix el sòl | Els aliments ecològics conserven les propietats, però són més cars

Marta Ciércoles
Els aliments de producció ecològica, de moment, només es poden adquirir en circuits i establiments especialitzats Els aliments de producció ecològica, de moment, només es poden adquirir en circuits i establiments especialitzats
C. FORÈS / C. CALDERER

La composició nutricional dels aliments depèn d’una llista interminable de factors. En el cas de fruites i verdures, per exemple, cada peça contindrà més o menys vitamines i minerals en funció del tipus de sòl de conreu, dels adobs utilitzats, de la qualitat de l’aigua de reg, de l’ús de pesticides, de l’adaptació o no al clima, del moment de la recol·lecció, de les condicions de maduració… L’alteració de tots aquests condicionants explica per què el tomàquet que mengem avui té ben poc a veure amb el que menjàvem fa unes dècades. Un estudi recent fet a Suïssa mostra que moltes verdures i fruites han perdut la meitat o més dels seus nutrients en els darrers vint anys.

L’estudi suís és una de les recerques que la doctora María Dolores Raigón, professora de química agrícola de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha recollit al seu treball La calidad de los alimentos ecológicos. Segons aquestes dades, entre 1985 i 2002, les maduixes europees haurien perdut el 43% del calci; els espinacs, el 63% de la vitamina C; i les pastanagues, el 75% del magnesi .

Acumulació de nitrats

L’empobriment dels sòls, sobretot per culpa de l’ús de fertilitzants químics, s’apunta com la causa principal a l’hora d’explicar aquesta pèrdua. “No hi ha aliment sa, sense un sòl sa”, apunta la professora Raigón. L’ús d’adobs químics nitrogenats i de pesticides es tradueix en una acumulació de nitrats en els vegetals. Les anàlisis mostren que l’enciam convencional conté un 35% més de nitrats que l’ecològic; les bledes, un 65% més, i els espinacs, un 28%.

El model d’agricultura ecològica “afavoreix la concentració de minerals i vitamines”, afirma Raigón. L’equip de la UPV va comparar el suc acabat de fer a base de taronges convencionals amb el procedent de taronges ecològiques -més cares-. El resultat va ser fulminant: el primer suc contenia 35 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de producte, mentre que el segon en contenia 47.

Dosi de vitamina C

“Si la dosi diària recomanada de vitamina C és de 65 mil·ligrams, en tindríem prou amb 125 grams de suc ecològic, però ens en caldria el doble del convencional”, afirma Raigón.

Un altre dels paràmetres que ha analitzat l’equip de Raigón és el contingut d’aigua de fruites i verdures. “En tots els aliments vam veure que hi havia més aigua acumulada en els convencionals”, afirma Raigón. Això vol dir diverses coses. Primer: si hi ha més aigua, hi ha menys minerals i vitamines, ja que aquests es concentren en la matèria seca. Segon: el potencial de conservació és menor i l’aliment es podrirà abans. Tercer: els sabors es dilueixen. I quart: el consumidor paga aigua a preu de tomàquet.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dilluns, 30 de juny del 2008