Tagged: Telefónica

Factura sense paper

Una coneguda empresa de telefonia de la qual sóc clienta m’ha convidat a abandonar la factura en paper i passar-me a la factura electrònica per motius, segons aquesta empresa, mediambientals.

Per motius mediambientals, diuen. Permeteu-me que rigui.

Hahahahahahahahahahahahahahaha!

Hi ha algú que a aquestes altures encara es cregui que en les grans multinacionals el mediambiental sigui un criteri a tenir en compte a l’hora de prendre una decisió?

A ningú no se li escapa que deixar d’emetre factures en paper suposa un estalvi d’impressió, paper, sobre, ensobrada i tramesa que, si ho multipliquem per 12 mesos i el nombre de clients pot ser molt i molt considerable.

Per tant, penso que si realment fos mediambiental el motiu pel qual ens proposen que ens passem a la factura sense paper, seria just, educat i ètic per part de l’empresa que als clients ens abonessin cada mes l’import estalviat en impressió, paper, sobre, ensobrada i tramesa. Com que cap de les grans empreses que em facturen serveis no m’ofereix això, encara no m’he decidit a passar-me a la factura electrònica i les demano sempre en paper. Ecologistes sí, però tontos no!

Telèfons 902

Moltes empreses i organismes públics tenen un telèfon d’atenció als clients i usuaris que comença per 902 (Telentrada, Aigües de Barcelona, Fecsaendesa, Renfe…). El prefix 902 permet que, independentment de la província des d’on truquis, la trucada la paguis com si fos una trucada local. D’aquesta manera, no fas diferències entre els clients a causa de la seva procedència.

Ara bé, des de ja fa uns quants anys, les companyies de telefonia que ofereixen serveis d’internet, com ara l’ADSL, inclouen en els seus serveis una tarifa plana per a trucades a tot l’estat, de manera que tant si truques a la teva ciutat, com si truques a l’altra punta del país, pagues el mateix. Així, als usuaris que es beneficien d’aquestes tarifes planes no els cal que les empreses els ofereixin un telèfon 902. És més, normalment, aquestes tarifes planes no comptabilitzen els números 902 com a trucada local i te la fan pagar a part (bandidos!).

Per això fóra bo que les empreses i els organismes públics, si el que volen realment és no fer diferències entre els usuaris, a més del número amb el prefix 902 donessin com a alternativa el número local perquè l’usuari pogués triar el que li surt més barat. Però ves per on, allà on hi ha un 902, ningú no et dóna alternatives (algú sap per què?).

Per això, hi ha una gent a Internet que hi han posat solució. En aquesta pàgina web, si els dónes el número 902 al qual vols evitar de trucar, ells et localitzen el número local que hi està associat i santes pasqües: http://nomasnumeros900.com/

Comercials agressius

Diuen que en temps de crisi les companyies de telefonia llancen al carrer els seus comercials més agressius per captar clients a la desesperada. Això m’ha passat aquesta tarda:

-Ring!

-Qui hi ha?

-Estamos comprobando la cobertura de la línea telefónica. Usted es clienta de Telefónica, no? -em diu una noia amb una carpeta i un bolígraf, que s’assembla molt a una altra noia amb carpeta i bolígraf que està trucant a la porta del costat.

-Sí, però qui és vostè? -li responc, dubtosa, per defensar-me una mica.

-Estem comprovant la cobertura de la línia telefònica -em repeteix, en català, mentre m’ensenya una factura de la companyia Telefónica de España-. Em pot ensenyar la seva factura de telèfon per comprovar la cobertura?

-Per què vol la meva factura? -em defenso, mentre penso: “De quina cobertura parla?”

-Si m’ensenya la factura i resulta que les dues primeres xifres d’aquest codi [el que hi ha a dalt a la dreta] són 08, a partir d’ara no haurà de pagar el manteniment de la línia -em deixa anar amb total convenciment, com si hagués assajat aquesta mentida centenars de vegades davant del mirall (sospito que a la província de Barcelona, totes les factures deuen portar el 08 al davant…).

-Però, vostè és de Telefónica? -insisteixo sobre la seva identitat.

-No -em diu mentre es fa una mica enrere. “Visca! Estic començant a guanyar terreny!”, penso.

-I per què li he d’ensenyar la meva factura? De part de quina companyia ve?

-De Jazztel -respon sense mirar-me als ulls. “L’he desemmascarat!”

-I si és de Jazztel, per què li he d’ensenyar la meva factura de Telefónica?

-Perquè amb Jazztel pagarà menys…

-Miri, si un dia em vull canviar de companyia, ja ho decidiré jo sola. Adéu.

I gira cua, amb cara d’enfadada, com si fos culpa meva… Buf! Com poden anar així pel món? No tinc especial preferència per cap companyia, perquè penso que totes ens enganyen d’una manera o altra, però no puc suportar que es creguin que tenen dret a ficar-se en la meva vida amb el sol argument de “pagar menos”. Ja està bé, home! Això no són maneres de presentar-se a casa de la gent! Això no es pot denunciar? Avui sóc una mestressa de casa emprenyada!