Tagged: receptes de tardor

Brou de verdures, cereals i llegums

Un brou vegetal que queda consistent de gust i de textura sense posar-hi productes animals.

IMG_20160211_173718

Ingredients

  • patata, pastanaga, nap, xirivia, api, alguna fulla de col, carbassó, ceba, all
  • un grapat de civada, un grapat de gra de fajol
  • un grapat de soja blanca, un grapat d’azukis, un grapat de soja verda, un grapat de cigrons

Elaboració

Ho fem bullir tot entre una i dues hores. Quan apaguem el foc ho colem ràpidament, perquè els cereals no absorbeixin massa aigua. Els azukis hi donen un to fosc; podem “graduar” el color del brou posant-n’hi més o menys.

Anuncis

Chop suey de seitan amb verdures

L’altre dia vaig veure al bloc de la Isabel Celma una recepta ràpida per cuinar el seitan amb verdures al wok, un Chop suey, que en diuen. Es veu que és un plat d’origen xinès en què es cuinen ràpidament carn i verdures variades al wok. Em va semblar molt fàcil i ràpida de fer i la vaig adaptar als ingredients que teníem a casa. Aquí us en deixo el resum:

  • seitan
  • 1 porro
  • 1 gra d’all
  • 1 ceba petita
  • 2 pastanagues
  • 2 pebrots italians
  • 1 grapat de bolets xiitake
  • 2 cullerades de salsa de soja
  • 1 cullerada de kudzú o kuzu
  • oli d’oliva de primera premsada en fred

chopsueyTallem el seitan a tiretes i el passem pel wok amb una miqueta d’oli d’oliva. El reservem i, amb el mateix oli, saltem els porros tallats ben fins, la ceba picada i l’all. Tot seguit, hi afegim els pebrots i les pastanagues tallats ben finets i ho deixarem un parell de minuts amb el foc ben viu. Finalment, hi afegirem els bolets xiitake i ho deixem un parell de minuts més. Finalment hi afegim el kudzú dissolt en mig got d’aigua mineral i un bon raig de salsa de soja. Ho deixem dos minuts més al foc i llavors ja ho podem servir juntament amb el seitan.

El plat es pot acompanyar amb arròs o, si es vol, amb pasta.

Ens va quedar boníssim. Era la primera vegada que cuinàvem amb kudzú, que és una mena de midó originari de la Xina, i ens va quedar molt bé, molt de restaurant oriental. Segur que la repetirem, aquesta! 😉

La recepta de la Isabel Celma és aquí: http://isabelcelma.blogspot.com.es/2012/11/chop-suey-de-seitan-i-verdures.html

Peix saltat amb verdures

A casa a vegades ens costa menjar segons quin tipus de peix. I perquè no ens costi tant hem anat fent provatures diverses. Aquí us deixo una recepta inspirada en un llibre de cuina japonesa que corre per casa que ens ha funcionat molt bé, perquè a qui no li agrada el peix no li sembla que n’està menjant.
Ens caldrà:

  • oli d’oliva
  • salsa de soja
  • pipes de gira-sol sense sal
  • panses sultanes
  • peix (verat, en el nostre cas)
  • verdures (porro, pastanaga i albergínia, en el nostre cas)

Escalfem oli d’oliva en una paella i hi afegim unes pipes de gira-sol sense sal. Quan estiguin una mica dauradetes, també hi posem els trossets del peix que sigui, ben esmicoladets, sense pell i sense espines (en el nostre cas, el peix era verat). Quan el peix es dauri una mica, hi afegirem, en aquest ordre i tallades ben finetes, les verdures: pastanaga, porro i albergínia, en el nostre cas, però poden ser les que tingueu a casa en aquell moment. Tot seguit, hi afegim un grapadet de panses. I, finalment, poc abans de treure-ho del foc, hi tirem un raig de salsa de soja, que no es cogui gaire.
Ho traiem del foc i ho servim sobre d’un plat d’arròs ben escorregut.
Així de senzill i així de bo!

Brou de pobre

Ahir al vespre vam rescatar una recepta del viatge nutritiu que ens agrada molt. És un “brou de pobre” i es fa aprofitant aquella part de les hortalisses que normalment no ens menjaríem (les fulles de les hortalisses d’arrel, el cor de les cols o els bròquils, el tronc dels espinacs…)

Nosaltres el vam fer amb: la part de dalt i més verda del porro (ben neta), api, els tronquets de les fulles de ruca del nostre hortet (les fulles ens les vam menjar a l’amanida), el tronc d’un bròquil i una mica de julivert. També hi vam afegir una ceba petita que corria per la cuina. Ho vam fer bullir una bona estona amb l’aigua que ens havia sobrat de fer bullir una carbassa el dia anterior.  Un cop bullit, vam treure les verdures i vam fer la sopa amb fideus de cabell d’àngel. I al final de tot hi vam tirar una cullerada de miso blanc perquè hi aportés més substància (si s’hi posa miso, no cal tirar-hi sal).

No hi posem foto perquè ens va quedar tan bo, que no vam tenir temps de retratar-lo!

Llenties de la sogra

Aquí teniu la recepta de llenties que hem manllevat a la meva sogra i que dóna molts bons resultats, perquè és bona i fàcil de fer.

Ingredients (per a dues persones)

  • 200 gr de llenties marrons
  • 1 pebrot verd
  • 1 pastanaga
  • 3 grans d’all
  • 1 fulla de llorer
  • 1 tomàquet
  • 1 ceba
  • 1 tros de xoriço
  • 1 patata petita
  • 1 litre i 1/2 d’aigua
  • oli
  • sal

Elaboració

Posem tots els ingredients en una olla al foc i ho fem bullir a foc lent durant una hora i una mica més.

Suflé de patata

A casa nostra, ja ho sabeu, les coses les fem normals, sense estil, sense glamur, però avui per dinar ens hem atrevit amb una recepta que, almenys pel nom que té, sí que sembla glamurosa. Un suflé de patata. Ningú dels de casa no n’havíem menjat mai i per això hem parat la taula amb forquilles, ganivets i culleres soperes, perquè no sabíem com ens l’havíem de menjar. Hem seguit al peu de la lletra les instruccions que hi ha a continuació i ens ha sortit un plat que entrava bé per la vista i pel nas. I per la boca també. No és un plat per fer-lo cada dia, perquè ve de França i, com no podia ser d’altra manera, porta força mantega. Però és facilot i bo. Ah, i ens l’hem menjat amb forquilla i ganivet; la cullera no ha calgut (no sé si això és bo o és dolent, però així ha anat).

sufle

Ingredients (per a 4 persones)

  • 400 gr de patates pelades
  • 1/4 de l de llet (nosaltres n’hem fet servir una de vegetal)
  • 4 ous
  • 50 gr de mantega
  • 100 gr de formatge
  • sal

Elaboració

Bullim les patates amb aigua i una mica de sal. Un cop bullides, les escorrem, les posem en un recipient fondo i les aixafem amb una forquilla. A continuació, hi afegim la llet, els rovells d’ou batuts, el formatge (ratllat o tallat a trossets petits), les clares batudes i la mantega. Ho batem tot fins que ens quedi com una massa líquida uniforme i ho posem al forn, a la part més baixa. Ho traurem després de mitja hora o tres quarts, quan veiem que el suflé ha pujat.

Albergínies farcides

Aquesta recepta la vam fer fa uns dies amb albergínies blanques. I no és tan difícil de fer com sembla…

Ingredients

  • albergínies grosses
  • ceba
  • carn picada de vedella
  • tomàquet triturat
  • pebrot vermell
  • formatge ratllat

Elaboració

Tallem les albergínies longitudinalment per la meitat, fem uns talls en forma de creu a la polpa i les posem en una safata al forn durant uns 20 minuts.

A banda, cal preparar un sofregit amb la ceba i el pebrot.

Retirem les albergínies del forn i, amb molt de compte traiem la polpa sense que la pell es faci malbé, perquè ens farà de recipient per al farcit. Incorporem la polpa al sofregit i després hi afegim el tomàquet triturat i la carn. Ho salpebrem i ho deixem coure uns minuts.

Tot seguit, farcim les albergínies. Si volem, podem tirar-hi formatge ratllat per sobre i gratinar-ho al forn.