Tagged: primavera

Faves amb calçots

favesEl nostre pagès ha tingut molt bona collita de calçots aquesta temporada i ens n’ha regalat un parell de manats. També teníem faves i les volíem fer a la catalana, però hem fet alguns canvis a la recepta per poder aprofitar els calçots. Així doncs, hem fet unes faves amb calçots.

 

Ingredients

  • calçots
  • faves
  • tomàquet triturat
  • menta fresca
  • sal
  • caldo vegetal

Elaboració

Pelem les faves i les reservem. En una cassola, hi sofregim els calçots pelats i tallats a trossets, amb un polsim de sal. Ho deixarem fins que s’estovin. Hi afegirem el tomàquet triturat i ho deixarem sofregir cinc minutets més. Llavors, hi posarem les faves i la menta fresca i un gotet de caldo vegetal. Ho tapem i ho coem a foc lent una mitja hora.

 

Anuncis

Ja és primavera a l’hortet

Ja sabeu que fa més de dos anys que no em dedico a l’hortet seriosament perquè he preferit dedicar-me a cultivar una criatura, i això vol temps. Però l’hort no ha estat mai aturat, i ara, després de les pluges i amb l’arribada de la primavera, està en plena producció.

image

La caputxina està instal·lada a l’hortet des de fa ben bé tres anys, i ella sola es va regenerant. Senzillament quan veig que fa llavors les enterro per ajudar una miqueta. I de tant en tant ens en mengem alguna fulla amb l’amanida. La ruca la va plantar el meu fill, que un dia va trobar un pot de vidre ple de llavors i el va abocar tot sencer a la taula de cultiu. Van sortir totes les ruques de cop, i n’hem menjat moltes, però no hem pogut amb totes i ara ja n’hi ha moltes d’espigades i florides. I el julivert me’l va regalar la sogra per l’aniversari, tot i que aquí i allí sempre en va sortint d’espontani. Em sembla que per la part del fons també hi ha una mica de morritort.

image

La menta també és un regal d’aniversari, però les altres plantes de la jardinera (una esparreguera i unes floretes que no sé com es diuen) són espontànies.

image

La sàlvia també és un regal d’aniversari. Fa dos anys se me’n va morir una perquè va passar massa calor durant el mes d’agost. Aquesta l’he posada a l’ombra, a veure què passa.

image

La farigola, el romaní, i l’espígol van resistint als atacs ferotges del meu fill. I les margarides i el boixac sembla que comencen a preparar la floració.
image

I aquí tenim una nova collita de ruca i morritort per a l’amanida.

 

Fruita del temps (primavera)

Aquesta és la fruita del temps que podem trobar a la primavera:

– Cítrics: aranges, taronges, llimones

– Algunes espècies tropicals: plàtan, alvocat…

– Comencen a arribar les fruites primerenques: nespres, maduixots… i, si fa molt bon temps, cireres, albercocs…

– S’acaben les varietats d’hivern de pomes i peres.

Font: Viatge nutritiu

Verdura del temps (primavera)

A la primavera l’hort torna a donar fruits i comença a augmentar la varietat de productes. Aquests són els productes més típics de la temporada:

– Arrels: encara tenim naps, remolatxes, pastanagues, raves i fonolls

– També hi ha bledes, alls tendres, ceba seca i ceba tendra, espinacs, carxofes, tomàquets de penjar, api, col, enciams, endívies.

– I arriben les noves hortalisses: pèsols i faves, espàrrecs. I també cogombres, mongeta tendra, pebrot verd…

Font: Viatge nutritiu

Indicis de primavera

Dos indicis ens avisen que el bon temps ja s’acosta:

1. Al pati de l’Ateneu Barcelonès hi ha una tortuga enorme que a l’hivern viu sota terra i no en surt ni un sol dia. Doncs bé, una amiga ahir em va anunciar que aquesta setmana passada la tortuga de l’Ateneu ja ha sortit del cau hivernal i ha començat a estirar les potes pel seu racó de pati.

2. Ahir al vespre ens va entrar una ratapinyada al menjador de casa. Com que és una cosa habitual a casa, ara ja només vaig tardar uns 10 minuts a fer-la fora. Però les primeres vegades que ens passava, podíem arribar a trigar ben bé tres quarts d’hora. I ens feien por. Ara ja no.

Aquesta és una ratapinyada que vam tenir a casa fa un parell d'anys, quan encara ens feien por perquè pensàvem que ens xuclaria la sang...

Aquesta és una ratapinyada que vam tenir a casa fa un parell d'anys i que ens feia por perquè pensàvem que ens xuclaria la sang...