Tagged: herbes

Brou de verdures, cereals i llegums

Un brou vegetal que queda consistent de gust i de textura sense posar-hi productes animals.

IMG_20160211_173718

Ingredients

  • patata, pastanaga, nap, xirivia, api, alguna fulla de col, carbassó, ceba, all
  • un grapat de civada, un grapat de gra de fajol
  • un grapat de soja blanca, un grapat d’azukis, un grapat de soja verda, un grapat de cigrons

Elaboració

Ho fem bullir tot entre una i dues hores. Quan apaguem el foc ho colem ràpidament, perquè els cereals no absorbeixin massa aigua. Els azukis hi donen un to fosc; podem “graduar” el color del brou posant-n’hi més o menys.

Anuncis

Plantes de la muntanya

Apunts d’una sortida botànica a la muntanya de Montserrat amb Esteve Padullés (març 2014)

foradada

  • fonoll: carminatiu
  • travalera o bracera: bona per als diabètics
  • panical: planta màgica, dur-ne una arrel fresca a la butxaca per anar a caminar i no tenir mal als peus; l’arrel és comestible
  • gravit
  • crespinell: se’n troba molt a les teulades de les cases. Se’n pot fer un xarop per a la tos
  • farigola: antibiòtic natural. Pa amb oli, all i farigola (l’oli d’oliva també és molt curatiu). Prendre sopa de farigola és una bona medecina preventiva
  • estepa
  • blauet
  • lli
  • lligabosc, xuclamel, mareselva: enfiladissos
  • botja blanca: bona mel, atrau molts insectes
  • espàrrecs: cal saber-los collir bé. No arrenquem tota la mata sinó només el tros que ens menjarem
  • herba de les llunetes (del francès ‘lunettes’, s’assembla a unes ulleres)
  • lletsons
  • herba de Sant Antoni o de la feridura: aclareix la sang i és digestiu. No floreix de cop sinó gradualment.
  • escabiosa o vídua borda: cada planta fa les fulles diferents. Va bé per a febres i xarampió.
  • orenga: és digestiva i aperitiva; ens ho podem menjar tot (flors, fulles). Rebrota sempre. Hem apartat els amargs de la nostra dieta i, malament! El cos en demana. Per exemple, el vermut (aperitiu vol dir que fa venir gana).
  • herba de la prunella: lila, elegant
  • jonça o jonc florit: flors liles i dolces, semblant al lli
  • pilosella: sembla que estigui trepitjada perquè fa com una catifa; transpiren i elles mateixes recuperen l’aigua. És un bon digestiu.
  • gavarrera o roser silvestre o grataculs: fruit vermell i àcid que dura molt.
  • orquídia: és la punta tecnològica. Les flors imiten la forma d’un insecte (d’una abella, per exemple)
  • abellera fosca: tipus d’orquídia en forma d’abella
  • sajolida: floreix quan ve el fred; va bé per a estats decaiguts. És molt culinària: fresca amb els ous ferrats, olives, aperitius, peix, carn…
  • espernallac o camamilla de Maó
  • moixeres, serveres i aurons: són arbres

Per fer una infusió, amb poca planta ja en tenim prou. Amb una bosseta n’hi ha ben bé per a tres infusions. Per a una infusió de flors i fulles, 1 minut de cocció; per a una infusió amb una arrel, 5 minuts de cocció. Si es tracta d’una escorça, mitja hora de cocció.