Tagged: esmorzar

Idees per a l’esmorzar dels nens

És millor llevar-se d’hora i fer la part més potent de l’esmorzar a casa per poder anar a l’escola amb energia. Després, a mig matí, a l’escola, es pot menjar una mica de fruita fresca o fruita seca.

Per començar, doncs, sempre hi hauria d’haver:

  • Peça de fruita o suc natural acabat de fer.

I, tot seguit:

  • Entrepà (fet amb el millor pa possible), amb formatge, melmelada natural
  • Si hi ha pastisseria, millor que sigui casolana i feta amb bons ingredients
  • Cereals integrals o musli sense sucre afegit
  • Galetes integrals
  • Fruita seca, llavors, fruita dessecada
  • Iogurt o quefir

Intentem evitar el menjar industrial.

 

No m’agrada la llet de vaca!

De petita m’havia de prendre dos gots de llet de vaca al dia, sí o sí. El primer, per esmorzar, abans d’anar a l’escola; el segon, per berenar, a la tarda, en tornar de l’escola. Prendre la llet de vaca era obligatori (com anar a l’escola) i inqüestionable, perquè anava bé per als ossos, deien (i diuen, encara!). I com que era bona nena, me la bevia, malgrat que el gust no m’agradava gens i em costava molt de pair. Per dissimular-ne el mal gust, la meva mare m’hi havia de posar sucre i cacau. No recordo si les proporcions eren dues cullerades de sucre i una de cacau o al revés. Tant és: prenia sucre i cacau dos cops al dia, perquè la qüestió era prendre llet de vaca fos com fos. Recordo que la llet de vaca amb sucre i cacau me la bevia amb canya, perquè directament del got em feia fàstic (suposo que per l’olor de la llet; amb la canya, el nas em quedava més lluny del got i no em molestava tant). També recordo la sensació de mareig i de pesadesa d’estómac que tenia cada matí del món en sortir de casa per anar a l’escola. Cada dia anava a l’escola amb un pes a l’estómac! Cada dia? No! Quan tenia gimnàstica a primera hora me la perdonaven, perquè no vomités. També me’n salvava els caps de setmana que havíem de fer un viatge llarg amb cotxe. O quan estava malalta. Aquells dies eren un regal del cel, però val a dir que em va costar unes quantes gitarades aconseguir l’exempció definitiva.

Què voleu? Tots tenim traumes d’infantesa.

Però hi havia una cosa encara més traumàtica que la tortura del got de llet matinal: el berenar a ca la iaia o les tietes  el dia que la mare no hi era. Sí, perquè la iaia i les tietes, malgrat posar-hi tota la bona fe del món, no encertaven mai ni la temperatura de la llet, ni la quantitat de cacau, ni la de sucre… ni tan sols gastaven la mateixa marca de llet que la mare! Era un suplici! Perquè si bé la llet de vaca que em preparava la mare no m’agradava, almenys, m’hi havia acostumat. En canvi, la llet de vaca de les altres cases era insuportable per a una bona nena com jo. Encara em marejo quan recordo els grumolls de cacau que flotaven en el got de llet massa freda i massa carregada de cacau que em preparava la tieta, i el pòsit de xocolata que quedava al cul del got després de xuclar-ne la llet amb la canya. “Vols més llet, per acabar d’aprofitar tota aquesta xocolata?”, em deien. “No!”, suplicava jo. I en general, per sort, no me’n donaven més. A casa la iaia, tres quarts del mateix. La iaia, però, a vegades escalfava massa la llet i s’hi feia un tel i me l’havia de colar i aquella l’olor de llet calenta em feia venir basques (encara me’n fa venir ara mentre escric). Recordo que tant la tieta com la iaia em posaven els dibuixos de la tele perquè em distragués mentre anava xuclant distretament la substància. I fins que no me l’acabava, no em donaven les joguines o els papers per a dibuixar, que eren el premi per haver estat bona nena. I si a casa de la iaia i les tietes era complicat encertar les mesures de cacau i sucre i la temperatura de la llet, no diguem ja a casa dels amics que em convidaven a berenar. Allò ja passava de mida, perquè cada casa té les seves manies, gasta les seves marques, etc. I jo per vergonya de dir que no m’agradava, m’ho empassava tot. I em resignava a aguantar les digestions pesades.

Una de les coses que més m’ha agradat de fer-me gran ha estat poder treure els gots de llet de vaca amb sucre i cacau de la meva vida.

Una altra de les coses que m’ha agradat en fer-me gran ha estat llegir coses com aquesta:

“La llet materna és un aliment complet, capaç d’alimentar i fer créixer un nadó. […] Després del període d’alletament, però, no hi ha cap altre mamífer adult que continuï prenent llet i, encara menys, d’una femella d’una altra espècie. En la dieta tradicional de països asiàtics com la Xina o el Japó, la llet i els derivats làctics no han format part de l’alimentació habitual de la població. […] Si bé és cert que la llet de vaca és rica en nutrients, sovint no és ben tolerada per l’aparell digestiu humà […] cada vegada hi ha més pediatres que desaconsellen la llet de vaca, principalment en cas d’al·lèrgies, asma, males digestions […]”, del llibre La Filomena els fogons remena

O aquesta, sobre el procés de producció de la “llet” que podem trobar als súpers, o aquesta altra, per exemple.

I lamento que durant la meva infantesa les mares, les iaies i les tietes no tinguessin prou informació sobre l’alimentació dels nens.

I deixeu tranquils els nens i les vaques, home, que ja està bé!

Crema Budwig

Idees per a un esmorzar potent i complet.

Ingredients (per persona)

  • 1 cullerada sopera de cereals integrals
  • 1 cullerada sopera d’oleaginoses (ametlles crues, avellanes crues, nous, pinyons, etc.)
  • el suc de mitja llimona fresc
  • mig iogurt o 50 gr de formatge fresc
  • mig plàtan madur aixafat o mel o panses
  • mitja peça de fruita crua fresca de l’estació (poma, préssec o pera)
  • 2 cullerades de postre d’oli de primera pressió en fred biològic (pot ser de lli, de nous o de girasol)

Elaboració

  1. Es molen els cereals i les oleaginoses amb un molinet de cafè.
  2. S’hi afegeix el suc de la llimona, el iogurt i l’oli.
  3. Finalment hi afegim la fruita a trossos.