Tagged: cuina

Escudella i carn d’olla

Aquest any ma mare descansa i no cuinarà l’àpat de Nadal. I ens ha tocat a les filles arromangar-nos i embrancar-nos en l’aventura de cuinar dins una olla de caníbals les menges més delicioses de l’any. Aquí va la recepta per qui s’hi vulgui aventurar.

Ingredients:

  • Un quart de gallina
  • Un os d’espinada de porc
  • 500 gr de carn de vedella per al brou
  • 300 gr de carn picada de vedella
  • 300 gr de carn picada de porc
  • 200 gr de cansalada viada
  • un braó de be (però nosaltres no l’hi posarem perquè ma mare diu que té massa gust de llana)
  • 200 gr de cigrons remullats
  • 200 gr de mongetes remullades
  • Pastanaga, porro, api, col, patates vermelles (que no es trenquen tant), nap
  • 1 os de pernil (ma mare no li posa perquè no quedi tan greixós)
  • 1 ou
  • all i julivert
  • 1 botifarra negra
  • 1 botifarra blanca

Posarem al foc una olla ben gran (la de caníbals, que diem a casa), amb aigua freda, la gallina, la carn del brou, els ossos, la cansalada, els cigrons i les mongetes. Quan comenci a bullir, ho escumarem (en retirarem l’escuma). Ho taparem i deixarem que es cogui a foc lent durant unes 3 horetes. Mentrestant prepararem la pilota: barrejarem les carns picades amb all i julivert ben trinxadets. Hi afegirem pa ratllat i ho anirem barrejant i aixafant amb la forquilla. Quan tingui una certa consistència ho salarem i hi afegirem un ou batut. Ho seguirem barrejant bé fins que puguem donar-hi la forma allargada de la clàssica pilota (tota la vida que em pregunto per què en diem “pilota” si no té forma de pilota). L’enfarinarem i la guardarem.

Quan faci tres hores que bull el brou hi afegirem les herbes ben pelades i rentades, i les patates, mitjanes, senceres (ma mare no hi tira mai les fulles de l’api, perquè no quedi el brou tan fosc). Al cap de cinc minuts de bullir, hi afegirem la pilota i les dues botifarres una mica punxades amb una agulla perquè no es rebentin (si es vol, la botifarra negra es pot bullir a part i s’hi afegeix després. Així ho fa la mare). Quan les patates són cuites, uns 30 minuts després, ja tindrem el brou a punt de fer la sopa.

Ho passarem pel colador i posarem el brou en una altra olla al foc. Quan comenci a bullir hi tirarem els galets i els deixarem coure fins que siguin llestos. Ma mare els bull 5 minuts amb aigua normal i després els fa bullir amb el brou, perquè si no, la pasta absorbeix massa brou.

La servirem ben calenta i qui la trobi massa lleugereta s’hi pot tirar formatge ratllat.

La carn d’olla la separarem en diferents safates segons si és carn o verdura o llegum i ho portarem a taula per menjar-ho després de la sopa.

Després d’aquest entrant tan lleugeret es pot menjar pollastre rostit, llagostins, gambes a la planxa, caldereta de llagosta, pollastre farcit o el que vingui de gust. De postres, uns bons torrons ajuden a tirar-ho avall.

Bon Nadal i bona digestió!

Cuinar al vapor

Diuen que a part de tenir una dieta variada en aliments també és molt interessant variar els sistemes de cocció, perquè així l’estómac no se’ns avorreix tant. Per això ens vam interessar per un sistema del qual se’n parlava a molts llocs i tothom deia que era molt sa, però que nosaltres i el nostre estómac encara no havíem provat: la cocció al vapor. Es veu que quan cuinem al vapor l’aigua no toca directament els aliments i se’n conserven molt més bé els nutrients que quan bullim. A més, i aquí ve el més interessant per a les mestresses de casa mandroses, impacients o que sempre van amb presses: és un sistema de cocció molt ràpid! I per als artistes: les verdures agafen uns colors vius, potents i brutals! Una experiència, sí senyor!

  • Estris: olla + recipient que encaixi dins de l’olla i que estigui foradat per sota (n’hi ha de bambú, d’acer, de silicona…) + tapadora
  • Temps aproximat de cocció: 7-15 minuts
  • Foc: lent

Funcionament

Omplim l’olla amb 1-2 cm d’aigua. Hi posem al damunt el recipient de foradets amb les verdures a dintre, tallades a trossets. Si fem servir recipients de dos pisos o més pensem a col·locar a sota (més a prop de l’aigua) les verdures que triguen més a coure’s (com les patates) i a sobre les que triguen menys (hortalisses de fulla o de fruit) i una mica de sal. Si només tens un recipient d’un pis pots començar a coure les verdures més fortes i afegir-hi les toves al cap d’un parell de minuts.

Com cuinar la vida

Una mestressa de casa del Benelux ens recomana aquesta pel·lícula:

Títol: How to cook your life. Director: DORIS DÖRRIE. 2007

És un documental sobre els ensenyaments culinaris d’un mestre zen.

Si algú la va a veure, que ens digui què tal!

Tabulé

Aquesta recepta l’hem descoberta fa poc i dóna molt bons resultats!

Ingredients (per a 4 persones)

  • 300 grams de cuscús integral
  • 3 o 4 tomàquets madurs trossejats petits
  • 2 o 3 cebes tendres trinxades
  • 1 o 2 alls picants
  • menta fresca trinxada
  • julivert trinxat
  • de 6 a 8 cullerades d’oli
  • el suc d’una llimona
  • sal

Elaboració

  1. Torrem en una paella a foc lent i sense oli el cuscús fins que veiem que se’ns torna dauradet (són uns minuts)
  2. Sofregim la ceba amb l’oli i quan comenci a daurar-se hi afegim el tomàquet trossejat.
  3. Quan tinguem el sofregit gairebé fet, aboquem en un bol el cuscús i una picada que haurem fet amb els alls, la menta, el julivert i el suc de llimona. Tot seguit hi afegim el sofregit i ho remenem tot.
  4. Ho deixem reposar una estona tapat amb un drap i ja ens ho podrem menjar.