Tagged: canalla

Debat sobre el tió

image

Ara que tenim un nen petit a casa volem recuperar la tradició del tió. Però com que és una tradició tan escampada, cada família se l’ha anat adaptant a la seva manera i n’hi ha diverses versions, i ens costa decidir quina serà la millor per casa nostra.

A casa meva, el tió el feien cagar només els nens petits. Durant els anys que a casa no hi havia nens petits, el tió no es va fer cagar. A casa de la meva família política, en canvi, el tió l’has de fer cagar tinguis l’edat que tinguis (he de reconèixer que el primer any que hi vaig anar, amb 20 anys, em va fer una mica de vergonya clavar cops de bastó a aquell tronc tapat amb una manta que no podia dissimular la forma d’un regal…). 🙂

Quan jo era petita, el tió era un tronc agafat del bosc, que, a més, tenia un parell de forats en forma d’ull; i per aquells forats representa que cagava. Ara es fan uns tions amb barretina i una cara pintada amb retoladors que valen un dineral i no tenen res a veure amb la cosa rústica d’abans.

Quan jo era petita, el tió cagava joguines petites (que poguessin passar pels forats en forma d’ull que hi havia al tronc), i neules, torrons i cava (de fet, a la cançó del tió diem que caga torró i no pas joguines o accessoris electrònics). I quan ja no tenia res més per cagar, cagava carbó. Les coses grosses, les portaven els Reis. Les meves amigues em comenten que a casa seva el tió caga de tot, perquè és màgic. A casa de la meva família política, també. Sembla que el forat de l’anus del seu tió és gran, força gran, com una porteria de futbol, i caga des de barnussos fins a futbolins.

Una altra cosa que s’ha diversificat amb els anys és la cançó que cal cantar. N’hi ha versions més o menys dignes, però n’hi ha moltes d’absolutament incongruents on s’ha perdut la paraula “torró” i el que és d’avellanes és el mateix tió. I també he sentit a parlar d’un torró de pinyó que no he trobat mai en cap botiga.

Un altre tema, purament lingüístic, que també em mosqueja molt per aquestes dates és que la gent diu que “caga el tió”, en comptes de dir que “fa cagar el tió”. En fi.

Què hi dieu vosaltres? Expliqueu com el feu cagar a casa vostra, que segur que riurem molt! 🙂

Bon Nadal a tothom!

Anuncis

Escolaritzar els fills als 3 anys o no

He conegut dues mares que han escolaritzat a contracor les seves filles de 3 anys. Saben que no és obligatori escolaritzar als 3 anys i, a més, totes dues es podrien quedar les nenes a casa, però han decidit portar-les a escola per poder escollir el centre. Si escolaritzes un fill als 3 anys, t’assegures una plaça a l’escola que a tu t’agrada; si ho fas als 6, probablement ja no podràs escollir i l’hauràs de portar al centre on hi hagi plaça. Segurament és un sistema just per a la majoria, però… Les mares que porten a contracor les filles a escola asseguren que a les seves filles els ha canviat el caràcter des que van a escola; l’adaptació els està costant molt. A les filles i també a les mares. I fa ràbia saber que tot això s’ho podrien estalviar. Quan les sento parlar hi ha un no sé què dins meu que em diu que aquestes nenes encara no haurien d’anar a escola i que, en realitat, molts nens i nenes de tres anys no hi haurien d’anar, perquè encara no estan preparats per a fer-ho.
Quan el sistema ens fa actuar contra els dictats del nostre cor és que alguna cosa deu fallar en el sistema, oi? Doncs l’haurem de canviar. 🙂

Article publicat, també, al canal "Fet en família" del diari fetasantfeliu.cat

Llibres sobre maternitat i criança que m’han interessat

Avui m’he assabentat que una molt bona amiga meva està embarassada i li dedico aquesta entrada. És una llista de llibres sobre maternitat i criança que m’han passat per les mans els últims mesos i que m’han semblat interessants. Espero  que puguin ser útils a més gent.

Maternitat i feminitat

  • Gutman, Laura: La maternitat i l’encontre amb l’ombra pròpia. Badalona: Ara Llibres, 2013.

  • Northrup, Christiane: Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer. Una guía para la salud fícia y emocional. Barcelona: Urano, 2010.
  • Tasa, Raquel i 14 autores més: Una nueva maternidad. Reflexiones de mujeres en la Red. Santa Cruz de Tenerife: Ob Stare, 2011.

Embaràs i part

  • Leboyer, Frédérick: El parto: crónica de un viaje. Barcelona: Alta Fulla, 1998.
  • Murkoff, Heidi i altres: Què es pot esperar quan s’està esperant. Barcelona: Medici, 2006.
  • Odent, Michel: La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad. Santa Cruz de Tenerife: Ob Stare, 2007.
  • Torras i Rifà, Àngels; Tirado i Torras, Míriam: Vincles. Gestació, part i criança conscients. Barcelona: Altafulla, 2005.

Lactància i alimentació

  • Bradford, Montse: La alimentación de nuestros hijos. Barcelona: Océano Ambar, 2008.
  • González, Carlos: El meu nen no menja. Barcelona: Columna, 2007.
  • González, Carlos: Un regal per a tota la vida. Guia de la lactància materna. Barcelona: Angle, 2010.
  • Gutman, Laura: La revolución de las madres. El desafío de nutrir a nuestros hijos. Barcelona: RBA, 2009.
  • Nylander, Gro: Maternidad y lactancia. Desde el nacimiento hasta los seis meses. Madrid: Granica, 2005.

Criança

  • Faber, Adele; Mazlish, Elaine: Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici, 2007.
  • Freire, Heike: Educar en verd. Barcelona: Graó, 2011.
  • González, Carlos: Omple’m de petons. Com criar els vostres fills amb amor. Barcelona: Angle, 2009.
  • Gutman, Laura: Crianza. Violencias invisibles y adicciones. Barcelona: RBA, 2008.
  • Jové, Rosa: Dormir sense llàgrimes. Barcelona: L’esfera dels llibres 2007.
  • Leboyer, Frederik: Xantala. Un art tradicional: El massatge dels infants. Barcelona: Alta Fulla: 1998.
  • Solter, Aletha J.: Mi bebé lo entiende todo. Barcelona: Medici, 2002.
  • Solter, Aletha J.: Llantos y rabietas. Barcelona: Medici, 2002.
  • Wild, Rebeca: Educar para ser. Vivencias de una escuela activa. Barcelona: Herder, 2009.
  • Wild, Rebeca: Aprender a vivir con niños. Ser para educar. Barcelona: Herder, 2009.

Paper de plata, mai més!

Aquesta tarda he anat a buscar el meu nebot a l’escola i li he portat un entrepà per berenar embolicat amb paper de plata. Ell, en veure-ho, s’ha enfadat i m’ha renyat: “A l’escola el paper de plata està prohibit, perquè costa molt de reciclar! Si portem entrepans els hem de portar en carmanyoles!”. Té tota la raó de queixar-se. “A més, tenim un termòmetre ecològic i cada dia que portem l’esmorzar en una carmanyola, posem una creueta al costat del nostre nom. I els nens responsables anem sumant creuetes.”
Tota una lliçó, sí senyor!

Més informació: https://mestressadecasa.wordpress.com/2009/02/05/bocn-roll/

Veure les estrelles

Els meus nebots sempre estan a la lluna i els encanta tot el que tingui a veure amb el cel i les estrelles. Com que a la ciutat no sempre tenim la sort de veure un cel bonic, nosaltres mirem el cel amb un programa d’ordinador fet amb programari lliure que té versions per a Windows, per a Linux i per a Mac. El programa es diu Stellarium i es pot descarregar d’aquesta pàgina web.
Vet aquí unes imatges del que es pot fer amb l’Stellarium:

el cel tal com l'hauriem de veure des de casa

el cel tal com l'hauríem de veure des de casa

La Filomena els fogons remena

Llibre que pretén millorar l’alimentació dels fills (i dels pares) i que conté receptes senzilles elaborades amb ingredients naturals amb l’objectiu d’aportar idees alternatives al consum excessiu de proteïnes animals, pastisseria industrial, greixos saturats i cereals refinats i de fomentar el consum d’aliments rics en nutrients.
Les receptes van acompanyades d’una ressenya nutricional sobre els productes utilitzats.

Títol: La Filomena els fogons remena. Cuina natural per a pare i fills
Autora: Josefina Llargués (Amadeu Casas, il·lustr.)
84 pàgines
Cossetània Edicions
ISBN: 978-84-9791-268-8