Tagged: alletament matern

Sóc lactivista

sóc lactivista

(disseny: Enric Boix)

Tinc 37 anys, sóc mare i mestressa de casa a temps complet i dono el pit al meu fill de dos anys. La lactància materna ha estat la millor inversió de la meva vida. Els beneficis de la lactància materna són enormes, tant per a la mare, com per al nadó, però també per a l’economia domèstica, per a l’estabilitat familiar, per a la societat, per al país, per al medi ambient, per a la sanitat pública, per a la humanitat, per al planeta…

Tan enormes són els beneficis de la lactància com ho són els enemics que n’amenacen la continuïtat: la vida moderna, la dificultat de conciliar feina i família, el feminisme mal entès, els professionals de la salut mal informats, els falsos mites sobre la lactància, etc., però, sobretot, sobretot, la indústria de la llet artificial (o llet de fórmula, o preparats per a lactants…). Tots plegats han fet recular la lactància materna de manera alarmant. Jo mateixa pertanyo a la generació del biberó.

Per això, per protegir la lactància, organismes com l’Organització Mundial de la Salut i l’UNICEF estableixen aquestes recomanacions: alimentar els nadons amb lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida, i a partir de llavors, reforçar la lactància amb aliments complementaris fins que la criatura tingui almenys dos anys (més sobre les recomanacions de l’OMS). A més, s’ofereix protecció legal a la lactància materna (Codi Internacional Comercialització Succedanis Llet Materna 1981, que s’aplica a l’Estat espanyol segons el RD 14/08/92 en BOE 13/01/93, modificat pel RD 72/1998).

Les recomanacions de l’OMS i l’UNICEF se les fan seves les associacions catalana i espanyola de pediatria i també el Departament de Salut de la Generalitat. I cada vegada són més els professionals de la salut que tenen una bona formació i defensen la lactància materna com a millor opció per a l’alimentació dels nadons. Al costat d’aquests bons professionals hi ha la feina silenciosa, però descomunal, dels grups de suport a la lactància materna, que són uns grups d’ajuda mútua i solidaritat entre mares, sorgits de la societat civil, on les assessores de lactància i les mares experimentades informen i ajuden de forma voluntària i desinteressada les mares que volen alletar però tenen dificultats per fer-ho.

Malauradament, tot això que costa tant de construir, es pot enfonsar fàcilment per la ignorància i poca destresa (i no dic mala intenció, perquè segur que no n’hi ha) d’alguns. I això és el que passa quan un govern ofegat econòmicament posa en mans privades les coses més delicades i vulnerables. El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat ha editat aquest mes de gener un llibret que es diu “Un infant, quina il·lusió!” (el podeu fullejar aquí),  il·lustrat per la Roser Capdevila i patrocinat per unes quantes empreses privades, entre les quals es troben alguns monstres de la llet artificial o de l’alimentació infantil. Se n’han imprès més de 80.000 exemplars i s’enviarà a totes les famílies que tinguin una nova criatura. És una guia pràctica amb informacions sobre tràmits que cal fer quan neix un infant, consells sobre cures del nadó, alimentació, etc. La intenció és molt bona i alguns continguts estan molt i molt bé. Lamentablement la lactància materna en surt molt malparada: es passa de puntetes sobre els seus beneficis, les recomanacions de l’OMS i l’UNICEF només s’expliquen a mitges i, en canvi, es canten les lloances i les excel·lències de la llet artificial. A més, la marca de llet artificial patrocinadora del llibret té una pàgina sencera dins el llibret per poder promocionar els seus productes. Jo no hi entenc de lleis, però diuen alguns que aquest llibret vulnera aquella llei de la qual he parlat abans que es va fer fa vint anys per protegir la lactància, ja que es fa publicitat de llet artificial per a nens de 0 a 6 mesos i, a més, d’una manera molt ambigua es dóna a entendre que la llet de fórmula ofereix a l’infant uns beneficis equivalents a la llet materna. Tot plegat, pervers, no trobeu? Ara els professionals de la salut (que treballen per la mateixa Generalitat!) i els grups de suport a la lactància tindrem molta més feina.

La xarxa ja va plena d’articles i reaccions diverses al llibret i, per tant, no m’entretindré a comentar pàgina per pàgina i il·lustració per il·lustració tots els despropòsits que s’hi poden trobar. Senzillament vull manifestar que, fins ara, jo era una mare i mestressa de casa a temps complet. Ara també sóc lactivista.

Enllaços

Altres reaccions a la xarxa:

Grups de suport a la lactància materna:

Anuncis

Tornem a viure

Aquest llibre és com el manual del bon hippie. Hi ha tot el que és imprescindible per viure en una masia, ser autosuficients i viure pràcticament aïllats del món. S’hi explica com construir la casa, com confeccionar la roba, com assistir un part natural, com cuidar l’hort i els animals, hi ha un compendi de remeis casolans, de salut, de cuina, de bricolatge, de meteorologia…

Títol: Tornem a viure; Autor: Jacques Massacrier; Traductor: Josep Vallverdú; Editorial Altafulla, 1984.

Actualment en podeu trobar la versió francesa íntegra en aquest web.