Tagged: alimentació infantil

Coca de iogurt

image

Fa molts anys que faig a casa la típica coca de iogurt, però fa poc en vaig trobar la recepta millorada en un llibre molt interessant que vaig trobar en una llibreria encara més interessant (les referències, al final de l’article).

I, realment, és molt millor que la que jo havia fet sempre. Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

  • Un iogurt (si pot ser fet a casa, molt millor). L’envàs del iogurt servirà per mesurar la quantitat dels altres ingredients.
  • 3 mesures de farina de bona qualitat (integral, ecològica…)
  • 2 mesures de sucre integral de canya (ecològic, de comerç just…). El sucre es pot substituir, si es vol, per altres substituts com la mel, el concentrat de poma… Jo ho faig amb sucre.
  • 1/4 de mesura d’oli d’oliva (premsat en fred, ecològic…)
  • 2 ous (ecològics)
  • una culleradeta de llevat en pols sense fosfats
  • la ratlladura d’una llimona
  • un polsim de sal (de mar, no refinada)
  • una poma pelada i laminada
  • un grapat de panses netes
  • un grapat de nous

Elaboració

Separem les clares dels rovells. Posem en un recipient els rovells i el sucre i ho barregem fins a aconseguir una pasta uniforme. Hi afegim l’oli i continuem barrejant. Finalment, hi afegim el iogurt sense deixar de remenar-ho, fins que quedi una pasta de color claret. Per últim, garbellem la farina amb el llevat i l’anem afegint a la pasta a poc a poc sense deixar de remenar. També hi posarem la sal i la pell de la llimona.

Muntem les clares a punt de neu (això és el que jo no havia fet mai, i es nota; el pastís queda més esponjós), i les incorporem a poc a poc a la massa intentant que no baixin més del compte: han de quedar ben incorporades, però sense perdre la seva estructura inicial.

Finalment, untem amb oli d’oliva (jo ho feia amb mantega) una plata d’anar al forn; i l’empolsem amb farina. Enfarinem, també els trossos de poma i els afegim a la barreja juntament amb les nous i ho aboquem a la plata (sense poma i nous, com surt a la foto, també queda molt bo). Enfornem amb el forn prèviament escalfat, a 150ºC durant uns 40 minuts.

Referències:

Rosa Boix, Xavier Uriarte, Lola Puig, Eulàlia Huguet: Guia de l’alimentació ecològica a l’escola i a casa. Girona: Ajuntament de Girona i Cooperativa El Rebost, 2009.

Llibreria Els contes savis. Besalú. www.contessavis.org

 

 

Anuncis

Sóc lactivista

sóc lactivista

(disseny: Enric Boix)

Tinc 37 anys, sóc mare i mestressa de casa a temps complet i dono el pit al meu fill de dos anys. La lactància materna ha estat la millor inversió de la meva vida. Els beneficis de la lactància materna són enormes, tant per a la mare, com per al nadó, però també per a l’economia domèstica, per a l’estabilitat familiar, per a la societat, per al país, per al medi ambient, per a la sanitat pública, per a la humanitat, per al planeta…

Tan enormes són els beneficis de la lactància com ho són els enemics que n’amenacen la continuïtat: la vida moderna, la dificultat de conciliar feina i família, el feminisme mal entès, els professionals de la salut mal informats, els falsos mites sobre la lactància, etc., però, sobretot, sobretot, la indústria de la llet artificial (o llet de fórmula, o preparats per a lactants…). Tots plegats han fet recular la lactància materna de manera alarmant. Jo mateixa pertanyo a la generació del biberó.

Per això, per protegir la lactància, organismes com l’Organització Mundial de la Salut i l’UNICEF estableixen aquestes recomanacions: alimentar els nadons amb lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida, i a partir de llavors, reforçar la lactància amb aliments complementaris fins que la criatura tingui almenys dos anys (més sobre les recomanacions de l’OMS). A més, s’ofereix protecció legal a la lactància materna (Codi Internacional Comercialització Succedanis Llet Materna 1981, que s’aplica a l’Estat espanyol segons el RD 14/08/92 en BOE 13/01/93, modificat pel RD 72/1998).

Les recomanacions de l’OMS i l’UNICEF se les fan seves les associacions catalana i espanyola de pediatria i també el Departament de Salut de la Generalitat. I cada vegada són més els professionals de la salut que tenen una bona formació i defensen la lactància materna com a millor opció per a l’alimentació dels nadons. Al costat d’aquests bons professionals hi ha la feina silenciosa, però descomunal, dels grups de suport a la lactància materna, que són uns grups d’ajuda mútua i solidaritat entre mares, sorgits de la societat civil, on les assessores de lactància i les mares experimentades informen i ajuden de forma voluntària i desinteressada les mares que volen alletar però tenen dificultats per fer-ho.

Malauradament, tot això que costa tant de construir, es pot enfonsar fàcilment per la ignorància i poca destresa (i no dic mala intenció, perquè segur que no n’hi ha) d’alguns. I això és el que passa quan un govern ofegat econòmicament posa en mans privades les coses més delicades i vulnerables. El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat ha editat aquest mes de gener un llibret que es diu “Un infant, quina il·lusió!” (el podeu fullejar aquí),  il·lustrat per la Roser Capdevila i patrocinat per unes quantes empreses privades, entre les quals es troben alguns monstres de la llet artificial o de l’alimentació infantil. Se n’han imprès més de 80.000 exemplars i s’enviarà a totes les famílies que tinguin una nova criatura. És una guia pràctica amb informacions sobre tràmits que cal fer quan neix un infant, consells sobre cures del nadó, alimentació, etc. La intenció és molt bona i alguns continguts estan molt i molt bé. Lamentablement la lactància materna en surt molt malparada: es passa de puntetes sobre els seus beneficis, les recomanacions de l’OMS i l’UNICEF només s’expliquen a mitges i, en canvi, es canten les lloances i les excel·lències de la llet artificial. A més, la marca de llet artificial patrocinadora del llibret té una pàgina sencera dins el llibret per poder promocionar els seus productes. Jo no hi entenc de lleis, però diuen alguns que aquest llibret vulnera aquella llei de la qual he parlat abans que es va fer fa vint anys per protegir la lactància, ja que es fa publicitat de llet artificial per a nens de 0 a 6 mesos i, a més, d’una manera molt ambigua es dóna a entendre que la llet de fórmula ofereix a l’infant uns beneficis equivalents a la llet materna. Tot plegat, pervers, no trobeu? Ara els professionals de la salut (que treballen per la mateixa Generalitat!) i els grups de suport a la lactància tindrem molta més feina.

La xarxa ja va plena d’articles i reaccions diverses al llibret i, per tant, no m’entretindré a comentar pàgina per pàgina i il·lustració per il·lustració tots els despropòsits que s’hi poden trobar. Senzillament vull manifestar que, fins ara, jo era una mare i mestressa de casa a temps complet. Ara també sóc lactivista.

Enllaços

Altres reaccions a la xarxa:

Grups de suport a la lactància materna:

Llibres sobre maternitat i criança que m’han interessat

Avui m’he assabentat que una molt bona amiga meva està embarassada i li dedico aquesta entrada. És una llista de llibres sobre maternitat i criança que m’han passat per les mans els últims mesos i que m’han semblat interessants. Espero  que puguin ser útils a més gent.

Maternitat i feminitat

  • Gutman, Laura: La maternitat i l’encontre amb l’ombra pròpia. Badalona: Ara Llibres, 2013.

  • Northrup, Christiane: Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer. Una guía para la salud fícia y emocional. Barcelona: Urano, 2010.
  • Tasa, Raquel i 14 autores més: Una nueva maternidad. Reflexiones de mujeres en la Red. Santa Cruz de Tenerife: Ob Stare, 2011.

Embaràs i part

  • Leboyer, Frédérick: El parto: crónica de un viaje. Barcelona: Alta Fulla, 1998.
  • Murkoff, Heidi i altres: Què es pot esperar quan s’està esperant. Barcelona: Medici, 2006.
  • Odent, Michel: La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad. Santa Cruz de Tenerife: Ob Stare, 2007.
  • Torras i Rifà, Àngels; Tirado i Torras, Míriam: Vincles. Gestació, part i criança conscients. Barcelona: Altafulla, 2005.

Lactància i alimentació

  • Bradford, Montse: La alimentación de nuestros hijos. Barcelona: Océano Ambar, 2008.
  • González, Carlos: El meu nen no menja. Barcelona: Columna, 2007.
  • González, Carlos: Un regal per a tota la vida. Guia de la lactància materna. Barcelona: Angle, 2010.
  • Gutman, Laura: La revolución de las madres. El desafío de nutrir a nuestros hijos. Barcelona: RBA, 2009.
  • Nylander, Gro: Maternidad y lactancia. Desde el nacimiento hasta los seis meses. Madrid: Granica, 2005.

Criança

  • Faber, Adele; Mazlish, Elaine: Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici, 2007.
  • Freire, Heike: Educar en verd. Barcelona: Graó, 2011.
  • González, Carlos: Omple’m de petons. Com criar els vostres fills amb amor. Barcelona: Angle, 2009.
  • Gutman, Laura: Crianza. Violencias invisibles y adicciones. Barcelona: RBA, 2008.
  • Jové, Rosa: Dormir sense llàgrimes. Barcelona: L’esfera dels llibres 2007.
  • Leboyer, Frederik: Xantala. Un art tradicional: El massatge dels infants. Barcelona: Alta Fulla: 1998.
  • Solter, Aletha J.: Mi bebé lo entiende todo. Barcelona: Medici, 2002.
  • Solter, Aletha J.: Llantos y rabietas. Barcelona: Medici, 2002.
  • Wild, Rebeca: Educar para ser. Vivencias de una escuela activa. Barcelona: Herder, 2009.
  • Wild, Rebeca: Aprender a vivir con niños. Ser para educar. Barcelona: Herder, 2009.

No m’agrada la llet de vaca!

De petita m’havia de prendre dos gots de llet de vaca al dia, sí o sí. El primer, per esmorzar, abans d’anar a l’escola; el segon, per berenar, a la tarda, en tornar de l’escola. Prendre la llet de vaca era obligatori (com anar a l’escola) i inqüestionable, perquè anava bé per als ossos, deien (i diuen, encara!). I com que era bona nena, me la bevia, malgrat que el gust no m’agradava gens i em costava molt de pair. Per dissimular-ne el mal gust, la meva mare m’hi havia de posar sucre i cacau. No recordo si les proporcions eren dues cullerades de sucre i una de cacau o al revés. Tant és: prenia sucre i cacau dos cops al dia, perquè la qüestió era prendre llet de vaca fos com fos. Recordo que la llet de vaca amb sucre i cacau me la bevia amb canya, perquè directament del got em feia fàstic (suposo que per l’olor de la llet; amb la canya, el nas em quedava més lluny del got i no em molestava tant). També recordo la sensació de mareig i de pesadesa d’estómac que tenia cada matí del món en sortir de casa per anar a l’escola. Cada dia anava a l’escola amb un pes a l’estómac! Cada dia? No! Quan tenia gimnàstica a primera hora me la perdonaven, perquè no vomités. També me’n salvava els caps de setmana que havíem de fer un viatge llarg amb cotxe. O quan estava malalta. Aquells dies eren un regal del cel, però val a dir que em va costar unes quantes gitarades aconseguir l’exempció definitiva.

Què voleu? Tots tenim traumes d’infantesa.

Però hi havia una cosa encara més traumàtica que la tortura del got de llet matinal: el berenar a ca la iaia o les tietes  el dia que la mare no hi era. Sí, perquè la iaia i les tietes, malgrat posar-hi tota la bona fe del món, no encertaven mai ni la temperatura de la llet, ni la quantitat de cacau, ni la de sucre… ni tan sols gastaven la mateixa marca de llet que la mare! Era un suplici! Perquè si bé la llet de vaca que em preparava la mare no m’agradava, almenys, m’hi havia acostumat. En canvi, la llet de vaca de les altres cases era insuportable per a una bona nena com jo. Encara em marejo quan recordo els grumolls de cacau que flotaven en el got de llet massa freda i massa carregada de cacau que em preparava la tieta, i el pòsit de xocolata que quedava al cul del got després de xuclar-ne la llet amb la canya. “Vols més llet, per acabar d’aprofitar tota aquesta xocolata?”, em deien. “No!”, suplicava jo. I en general, per sort, no me’n donaven més. A casa la iaia, tres quarts del mateix. La iaia, però, a vegades escalfava massa la llet i s’hi feia un tel i me l’havia de colar i aquella l’olor de llet calenta em feia venir basques (encara me’n fa venir ara mentre escric). Recordo que tant la tieta com la iaia em posaven els dibuixos de la tele perquè em distragués mentre anava xuclant distretament la substància. I fins que no me l’acabava, no em donaven les joguines o els papers per a dibuixar, que eren el premi per haver estat bona nena. I si a casa de la iaia i les tietes era complicat encertar les mesures de cacau i sucre i la temperatura de la llet, no diguem ja a casa dels amics que em convidaven a berenar. Allò ja passava de mida, perquè cada casa té les seves manies, gasta les seves marques, etc. I jo per vergonya de dir que no m’agradava, m’ho empassava tot. I em resignava a aguantar les digestions pesades.

Una de les coses que més m’ha agradat de fer-me gran ha estat poder treure els gots de llet de vaca amb sucre i cacau de la meva vida.

Una altra de les coses que m’ha agradat en fer-me gran ha estat llegir coses com aquesta:

“La llet materna és un aliment complet, capaç d’alimentar i fer créixer un nadó. […] Després del període d’alletament, però, no hi ha cap altre mamífer adult que continuï prenent llet i, encara menys, d’una femella d’una altra espècie. En la dieta tradicional de països asiàtics com la Xina o el Japó, la llet i els derivats làctics no han format part de l’alimentació habitual de la població. […] Si bé és cert que la llet de vaca és rica en nutrients, sovint no és ben tolerada per l’aparell digestiu humà […] cada vegada hi ha més pediatres que desaconsellen la llet de vaca, principalment en cas d’al·lèrgies, asma, males digestions […]”, del llibre La Filomena els fogons remena

O aquesta, sobre el procés de producció de la “llet” que podem trobar als súpers, o aquesta altra, per exemple.

I lamento que durant la meva infantesa les mares, les iaies i les tietes no tinguessin prou informació sobre l’alimentació dels nens.

I deixeu tranquils els nens i les vaques, home, que ja està bé!