Qui sóc

Sóc mestressa de casa a jornada completa. Abans de ser-ho, però, havia treballat d’editora durant 10 anys. És una feina maca, però confesso que a mi la dinàmica d’oficina em va matar. Aquells horaris tan llargs, dinar fora de casa cada dia, passar tantes hores fora de casa, passar les escasses hores de llum dels mesos de tardor i hivern tancada en una oficina, tot el dia asseguda davant de l’ordinador, la burocràcia inútil que es genera a les empreses per tenir els treballadors ocupats, les vacances tan curtes, els caps de setmana tan curts… Vaja, els inconvenients de tenir el cul llogat, que diria ma mare.
Total, que com més temps passava a la selva del món editorial (on tothom trepa cap amunt sense mirar qui trepitja) més vaig començar a valorar la feina de les mestresses de casa que, normalment, es fa des de l’ombra però, en canvi, és una feina importantíssima! La mestressa de casa (que per mi és tota aquella persona que porta una casa, se senti mestressa de casa o no) decideix què consumeix una família. Aliments, roba, productes de neteja, telefonia, electricitat… tot! En realitat, les mestresses de casa mouen el país i, si s’ho proposessin, podrien canviar el món! El que passa és que la feina de les mestresses no la valora ningú i les mestresses no creiem en el nostre poder.
Total, que quan em vaig quedar embarassada vaig creure que aquella era la meva oportunitat per baixar d’aquell tren d’alta velocitat que era la feina, per poder continuar vivint la vida anant a peu, al meu ritme. Després del naixement del meu fill vaig agafar la baixa per maternitat (aquestes generoses 16 setmanes de permís que ens concedeix l’Estat perquè pugem una criatura), i la vaig allargar amb diversos períodes d’excedència que anava prorrogant fins el dia que vaig ser capaç de dir a l’empresa que no hi tornaria més, que feia una baixa voluntària. No és una decisió fàcil. I en el context en què vivim, la sensació de vertigen en baixar definitivament del tren és molt bèstia. Però no em penedeixo gens d’haver-ho fet!
Ja sé que tot el que dic pot semblar estrany, poc modern, poc progre, poc feminista (feminisme mal entès, crec jo), etc. Però jo sóc feliç, em sento realitzada i crec en el que faig (cosa que no podia dir quan treballava per compte d’altri). Ara per ara no demano res més. 🙂

18 comments

  1. M.Luz

    Hola Cristina,
    No coneixia el teu bloc, és tot un descobriment! Ja faré cap per agafar receptes i per llegir la secció de llibres. Enhorabona!
    Bones festes i millor 2013

    M'agrada

  2. M. Àngels

    Estic totalment d’acord amb tu; de vegades cal tornar a anar a peu per retrobar el gust de la vida. És important tenir mestresses de casa que tenen coses a dir i que saben com dir-les. Felicitats per la decisió.

    M'agrada

  3. Mònica Rocamora

    Enhorabona, Cristina! Ets una dona molt valenta. Crec que tens raó en tot el que dius i espero que cada cop hi hagi més gent que pugui veure amb normalitat que una persona amb estudis universitaris, sigui home o sigui dona, deixi la seva feina (encara que només sigui per uns anys) per tenir cura dels seus fills i per viure el dia a dia d’una manera més racional i sostenible.
    He sentit a dir que a Alemanya tenen un malnom per les mares que treballen, les anomenen “mares garses”, perquè son avaricioses, mentre que aquí el malnom és per les mares que estan a casa, que són les “marujas”. Potser ens hauríem de plantejar més sovint quin és el tipus de societat al qual volem aspirar. Potser l’estil de vida alemany garanteix uns horaris més racionals i una millor conciliació de la vida laboral i familiar. Potser, quan tenim nens petits, hauríem de posar una mica de fre a la nostra activitat laboral, deixar lloc als joves que no tenen obligacions familiars, i poder-nos reincorporar al món de la feina més endavant, quan les obligacions familiars hagin afluixat. A Alemanya ho fan així, i tenen menys atur juvenil, millors resultats escolars, l’economia més sanejada i un nivell de vida més alt. Potser hem d’anar en aquesta direcció.

    M'agrada

    • mestressa

      Gràcies per les teves sàvies paraules, Mònica. És molt interessant tot això que dius sobre Alemanya. Ara que tenim un país enfonsat i devastat i que tenim l’oportunitat de començar a reconstruir-lo potser sí que valdria la pena decidir en qui ens volem emmirallar…

      M'agrada

  4. karaori

    M’encanta. Em sento super identificada. Jo vaig fer el mateix. Poca valoració però jo ho trobo important pel benestar dels de casa. Em trobo fins i tot la moderna. Gràcies pel teu exemple.

    M'agrada

  5. Anna

    Hola Cristina,
    Estava buscant una recepta de cuina i he trobat aquest bloc.
    Jo també m’he sentit molt identificada, sempre he pensat que el més preuat que tenim és la salut i el nucli familiar, així que després del naixement de la primera filla vaig decidir treballar menys (jornada de 6 hores), quan va néixer la segona vaig creure oportú reduir-la una mica més ( 4 hores), però tot això a la llarga va tenir un preu, el convit a deixar l’empresa. La veritat és que he guanyat molt en qualitat de vida, he aprés a valorar el que realment importa i el que la vida ens ofereix. Ara tinc temps per a mi, així que m’estic preparant per fer el salt a la universitat.
    Crec que s’ha de gaudir de les petites coses, com pot ser el fet de fer una bona coca i veure que un cop menjada no han quedat ni les engrunes……

    M'agrada

  6. Sandra

    Jo vaig deixar de treballar fa sis anys quan vaig tenir el meu fill i de fet va ser el meu marit que em va animar a fer-ho després que jo no em decidís per equè dirán.
    Em va costar molt respondre a la pregunta, i tu a que et dediques?
    Ara els meus valors familiars i socials em donen el coratge per respondre amb el cap molt alt. Considero que les dones que hem pres aquesta decisió som la modernitat de la societat i que els valors educatius i emocionals que podem donar als nostres fills i el reflex d’ordre i coherència que veuen a casa els farà persones fermes el dia de demà.

    M'agrada

  7. M. Pilar

    Hola, Cristina,
    Estic molt interessada en saber la marca de l’aigua en garrafa de vidre que utilitzes. Després d’haver vist un parell de vídeos de científics sobre el plàstic PET i el seu efecte en el cos humà, he decidit utilitzar garrafes de vidre.
    Moltíssimes gràcies.

    M'agrada

  8. Conviviendo con Albicans Cándida

    Hola! Jo també sóc mestressa de casa desde que em vaig quedar embarassada. Jo sempre me volgut quedar a casa cuidan’t del bebé i així ho estic fent. Pero hi ha vegades quan la gent et pregunta, i no treballes? o quan treballarás? Se’n fa raro dir que no treballo i que em quedaré cuidan’t del meu bebé, pero en el fons més igual lo que pensin els demés, és la meva vida i prenc les meves propies decisions…
    una abraçada

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s