Faves amb calçots

favesEl nostre pagès ha tingut molt bona collita de calçots aquesta temporada i ens n’ha regalat un parell de manats. També teníem faves i les volíem fer a la catalana, però hem fet alguns canvis a la recepta per poder aprofitar els calçots. Així doncs, hem fet unes faves amb calçots.

 

Ingredients

  • calçots
  • faves
  • tomàquet triturat
  • menta fresca
  • sal
  • caldo vegetal

Elaboració

Pelem les faves i les reservem. En una cassola, hi sofregim els calçots pelats i tallats a trossets, amb un polsim de sal. Ho deixarem fins que s’estovin. Hi afegirem el tomàquet triturat i ho deixarem sofregir cinc minutets més. Llavors, hi posarem les faves i la menta fresca i un gotet de caldo vegetal. Ho tapem i ho coem a foc lent una mitja hora.

 

Anuncis

Paté d’algues

image

Avui per esmorzar m’he fotut una llesca de pa amb paté d’algues fet a casa.
És molt fàcil de fer. Es posen a macerar alga nori en flocs i alga dulse tallada a trossets ben petits (prèviament remullada durant un parell de minuts), amb oli, vinagre de mòdena, salsa de soja, un all picat i sèsam torrat. I ja ho tenim a punt per untar el pa o per acompanyar-ho amb endívies, per exemple.

Ho vaig aprendre a fer en un taller de cuina amb algues que va fer la Isabel Celma a René electrodomèstics.

Coca de iogurt

image

Fa molts anys que faig a casa la típica coca de iogurt, però fa poc en vaig trobar la recepta millorada en un llibre molt interessant que vaig trobar en una llibreria encara més interessant (les referències, al final de l’article).

I, realment, és molt millor que la que jo havia fet sempre. Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

  • Un iogurt (si pot ser fet a casa, molt millor). L’envàs del iogurt servirà per mesurar la quantitat dels altres ingredients.
  • 3 mesures de farina de bona qualitat (integral, ecològica…)
  • 2 mesures de sucre integral de canya (ecològic, de comerç just…). El sucre es pot substituir, si es vol, per altres substituts com la mel, el concentrat de poma… Jo ho faig amb sucre.
  • 1/4 de mesura d’oli d’oliva (premsat en fred, ecològic…)
  • 2 ous (ecològics)
  • una culleradeta de llevat en pols sense fosfats
  • la ratlladura d’una llimona
  • un polsim de sal (de mar, no refinada)
  • una poma pelada i laminada
  • un grapat de panses netes
  • un grapat de nous

Elaboració

Separem les clares dels rovells. Posem en un recipient els rovells i el sucre i ho barregem fins a aconseguir una pasta uniforme. Hi afegim l’oli i continuem barrejant. Finalment, hi afegim el iogurt sense deixar de remenar-ho, fins que quedi una pasta de color claret. Per últim, garbellem la farina amb el llevat i l’anem afegint a la pasta a poc a poc sense deixar de remenar. També hi posarem la sal i la pell de la llimona.

Muntem les clares a punt de neu (això és el que jo no havia fet mai, i es nota; el pastís queda més esponjós), i les incorporem a poc a poc a la massa intentant que no baixin més del compte: han de quedar ben incorporades, però sense perdre la seva estructura inicial.

Finalment, untem amb oli d’oliva (jo ho feia amb mantega) una plata d’anar al forn; i l’empolsem amb farina. Enfarinem, també els trossos de poma i els afegim a la barreja juntament amb les nous i ho aboquem a la plata (sense poma i nous, com surt a la foto, també queda molt bo). Enfornem amb el forn prèviament escalfat, a 150ºC durant uns 40 minuts.

Referències:

Rosa Boix, Xavier Uriarte, Lola Puig, Eulàlia Huguet: Guia de l’alimentació ecològica a l’escola i a casa. Girona: Ajuntament de Girona i Cooperativa El Rebost, 2009.

Llibreria Els contes savis. Besalú. www.contessavis.org

 

 

Ja és primavera a l’hortet

Ja sabeu que fa més de dos anys que no em dedico a l’hortet seriosament perquè he preferit dedicar-me a cultivar una criatura, i això vol temps. Però l’hort no ha estat mai aturat, i ara, després de les pluges i amb l’arribada de la primavera, està en plena producció.

image

La caputxina està instal·lada a l’hortet des de fa ben bé tres anys, i ella sola es va regenerant. Senzillament quan veig que fa llavors les enterro per ajudar una miqueta. I de tant en tant ens en mengem alguna fulla amb l’amanida. La ruca la va plantar el meu fill, que un dia va trobar un pot de vidre ple de llavors i el va abocar tot sencer a la taula de cultiu. Van sortir totes les ruques de cop, i n’hem menjat moltes, però no hem pogut amb totes i ara ja n’hi ha moltes d’espigades i florides. I el julivert me’l va regalar la sogra per l’aniversari, tot i que aquí i allí sempre en va sortint d’espontani. Em sembla que per la part del fons també hi ha una mica de morritort.

image

La menta també és un regal d’aniversari, però les altres plantes de la jardinera (una esparreguera i unes floretes que no sé com es diuen) són espontànies.

image

La sàlvia també és un regal d’aniversari. Fa dos anys se me’n va morir una perquè va passar massa calor durant el mes d’agost. Aquesta l’he posada a l’ombra, a veure què passa.

image

La farigola, el romaní, i l’espígol van resistint als atacs ferotges del meu fill. I les margarides i el boixac sembla que comencen a preparar la floració.
image

I aquí tenim una nova collita de ruca i morritort per a l’amanida.

 

La Laura Gutman ja es pot llegir en català!

maternitatlauragutman
Temps enrere vaig penjar una llista de llibres sobre maternitat i criança que m’han interessat, i que vaig ampliant a mesura que en trobo de nous. Intento llegir sempre en català, però, malauradament molts llibres de la llista que vaig donar només han estat publicats en castellà. En temes de maternitat i criança el món editorial català encara té molt camp per córrer…

Fa un parell de mesos, però, vaig tenir la gran alegria de veure un d’aquests llibres de la llista publicat en català: un dels clàssics de la Laura Gutman, La maternitat i l’encontre amb l’ombra pròpia. La Laura Gutman és una autora que no et deixa indiferent. Els seus llibres remouen consciències i, penso, són sanadors i revolucionaris. Et conviden a escoltar els teus sentiments, els teus instints i et confirmen que encara que et sembli que vas contracorrent, estàs actuant correctament si segueixes els dictats del teu cor. Penso que és una autora imprescindible si ets mare; i també si ets dona. Ja era hora que sortís en català!

Aquí us deixo un fragment de la ressenya que en fa l’editorial: ”

Lluny de voler ser una guia per a mares desesperades, és una invitació a aturar-se un ins­tant i identificar-se com a mare que cria els seus fills, amb llums i ombres. És una oportunitat per replantejar-se les ide­es preconcebudes, els prejudicis i els autoritarismes encar­nats en opinions discutibles sobre la maternitat, la criança dels nens, l’educació i la comunicació entre petits i grans. El propòsit d’aquest llibre és crear un espai de trobada sin­cer entre dones i facilitar l’intercanvi, la comunicació i la so­lidaritat.”

Laura GUTMAN, La maternitat i l’encontre amb l’ombra pròpia. Badalona: Ara Llibres, 2013.

 Per cert, molt dolç el disseny de coberta de l’Emma Camacho. Felicitats!

Sóc lactivista

sóc lactivista

(disseny: Enric Boix)

Tinc 37 anys, sóc mare i mestressa de casa a temps complet i dono el pit al meu fill de dos anys. La lactància materna ha estat la millor inversió de la meva vida. Els beneficis de la lactància materna són enormes, tant per a la mare, com per al nadó, però també per a l’economia domèstica, per a l’estabilitat familiar, per a la societat, per al país, per al medi ambient, per a la sanitat pública, per a la humanitat, per al planeta…

Tan enormes són els beneficis de la lactància com ho són els enemics que n’amenacen la continuïtat: la vida moderna, la dificultat de conciliar feina i família, el feminisme mal entès, els professionals de la salut mal informats, els falsos mites sobre la lactància, etc., però, sobretot, sobretot, la indústria de la llet artificial (o llet de fórmula, o preparats per a lactants…). Tots plegats han fet recular la lactància materna de manera alarmant. Jo mateixa pertanyo a la generació del biberó.

Per això, per protegir la lactància, organismes com l’Organització Mundial de la Salut i l’UNICEF estableixen aquestes recomanacions: alimentar els nadons amb lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida, i a partir de llavors, reforçar la lactància amb aliments complementaris fins que la criatura tingui almenys dos anys (més sobre les recomanacions de l’OMS). A més, s’ofereix protecció legal a la lactància materna (Codi Internacional Comercialització Succedanis Llet Materna 1981, que s’aplica a l’Estat espanyol segons el RD 14/08/92 en BOE 13/01/93, modificat pel RD 72/1998).

Les recomanacions de l’OMS i l’UNICEF se les fan seves les associacions catalana i espanyola de pediatria i també el Departament de Salut de la Generalitat. I cada vegada són més els professionals de la salut que tenen una bona formació i defensen la lactància materna com a millor opció per a l’alimentació dels nadons. Al costat d’aquests bons professionals hi ha la feina silenciosa, però descomunal, dels grups de suport a la lactància materna, que són uns grups d’ajuda mútua i solidaritat entre mares, sorgits de la societat civil, on les assessores de lactància i les mares experimentades informen i ajuden de forma voluntària i desinteressada les mares que volen alletar però tenen dificultats per fer-ho.

Malauradament, tot això que costa tant de construir, es pot enfonsar fàcilment per la ignorància i poca destresa (i no dic mala intenció, perquè segur que no n’hi ha) d’alguns. I això és el que passa quan un govern ofegat econòmicament posa en mans privades les coses més delicades i vulnerables. El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat ha editat aquest mes de gener un llibret que es diu “Un infant, quina il·lusió!” (el podeu fullejar aquí),  il·lustrat per la Roser Capdevila i patrocinat per unes quantes empreses privades, entre les quals es troben alguns monstres de la llet artificial o de l’alimentació infantil. Se n’han imprès més de 80.000 exemplars i s’enviarà a totes les famílies que tinguin una nova criatura. És una guia pràctica amb informacions sobre tràmits que cal fer quan neix un infant, consells sobre cures del nadó, alimentació, etc. La intenció és molt bona i alguns continguts estan molt i molt bé. Lamentablement la lactància materna en surt molt malparada: es passa de puntetes sobre els seus beneficis, les recomanacions de l’OMS i l’UNICEF només s’expliquen a mitges i, en canvi, es canten les lloances i les excel·lències de la llet artificial. A més, la marca de llet artificial patrocinadora del llibret té una pàgina sencera dins el llibret per poder promocionar els seus productes. Jo no hi entenc de lleis, però diuen alguns que aquest llibret vulnera aquella llei de la qual he parlat abans que es va fer fa vint anys per protegir la lactància, ja que es fa publicitat de llet artificial per a nens de 0 a 6 mesos i, a més, d’una manera molt ambigua es dóna a entendre que la llet de fórmula ofereix a l’infant uns beneficis equivalents a la llet materna. Tot plegat, pervers, no trobeu? Ara els professionals de la salut (que treballen per la mateixa Generalitat!) i els grups de suport a la lactància tindrem molta més feina.

La xarxa ja va plena d’articles i reaccions diverses al llibret i, per tant, no m’entretindré a comentar pàgina per pàgina i il·lustració per il·lustració tots els despropòsits que s’hi poden trobar. Senzillament vull manifestar que, fins ara, jo era una mare i mestressa de casa a temps complet. Ara també sóc lactivista.

Enllaços

Altres reaccions a la xarxa:

Grups de suport a la lactància materna:

Com eixorivir una escarola pansida (també vàlid per a enciams)

L’altre dia vaig fer un curs de cuina d’hivern a René electrodomèstics amb la Isabel Celma i, entre moltes altres coses, vaig aprendre aquest truc. Havíem de fer una amanida amb escarola, però l’encarregada de comprar-ne no en trobava cap de bonica a les botigues. Finalment, en va comprar una que estava una mica pansida i la va posar en un recipient amb un dit d’aigua perquè la tija de l’escarola anés xuclant. Com qui posa un ram de flors en un gerro amb aigua. I li va anar molt bé, perquè a l’hora de fer el curs l’escarola havia revifat completament.

Enllaços: Isabel Celma, René electrodomèstics