Category: peix

Peix saltat amb verdures

A casa a vegades ens costa menjar segons quin tipus de peix. I perquè no ens costi tant hem anat fent provatures diverses. Aquí us deixo una recepta inspirada en un llibre de cuina japonesa que corre per casa que ens ha funcionat molt bé, perquè a qui no li agrada el peix no li sembla que n’està menjant.
Ens caldrà:

  • oli d’oliva
  • salsa de soja
  • pipes de gira-sol sense sal
  • panses sultanes
  • peix (verat, en el nostre cas)
  • verdures (porro, pastanaga i albergínia, en el nostre cas)

Escalfem oli d’oliva en una paella i hi afegim unes pipes de gira-sol sense sal. Quan estiguin una mica dauradetes, també hi posem els trossets del peix que sigui, ben esmicoladets, sense pell i sense espines (en el nostre cas, el peix era verat). Quan el peix es dauri una mica, hi afegirem, en aquest ordre i tallades ben finetes, les verdures: pastanaga, porro i albergínia, en el nostre cas, però poden ser les que tingueu a casa en aquell moment. Tot seguit, hi afegim un grapadet de panses. I, finalment, poc abans de treure-ho del foc, hi tirem un raig de salsa de soja, que no es cogui gaire.
Ho traiem del foc i ho servim sobre d’un plat d’arròs ben escorregut.
Així de senzill i així de bo!

Anuncis

Bacallà del divendres Sant

El dilluns abans de divendres Sant la meva iaia posava el bacallà en remull, ben cobert d’aigua. Canviava l’aigua al cap de dos dies (si es vol menys salat, l’aigua s’hauria de canviar cada dia). Un cop dessalat, el rentava, el posava a escórrer, l’enfarinava i el fregia. Un cop fregit, feia un sofregit de ceba, all, una mica de tomàquet i carxofes. Hi afegia, després, el bacallà a trossos i una picada amb aigua tèbia. Ho barrejava tot i procurava que hi hagués prou suc per cobrir el bacallà. Quan ja estava gairebé cuit, s’hi afegien ous durs al damunt (1 per persona).