Plantes de la muntanya

Apunts d’una sortida botànica a la muntanya de Montserrat amb Esteve Padullés (març 2014)

foradada

  • fonoll: carminatiu
  • travalera o bracera: bona per als diabètics
  • panical: planta màgica, dur-ne una arrel fresca a la butxaca per anar a caminar i no tenir mal als peus; l’arrel és comestible
  • gravit
  • crespinell: se’n troba molt a les teulades de les cases. Se’n pot fer un xarop per a la tos
  • farigola: antibiòtic natural. Pa amb oli, all i farigola (l’oli d’oliva també és molt curatiu). Prendre sopa de farigola és una bona medecina preventiva
  • estepa
  • blauet
  • lli
  • lligabosc, xuclamel, mareselva: enfiladissos
  • botja blanca: bona mel, atrau molts insectes
  • espàrrecs: cal saber-los collir bé. No arrenquem tota la mata sinó només el tros que ens menjarem
  • herba de les llunetes (del francès ‘lunettes’, s’assembla a unes ulleres)
  • lletsons
  • herba de Sant Antoni o de la feridura: aclareix la sang i és digestiu. No floreix de cop sinó gradualment.
  • escabiosa o vídua borda: cada planta fa les fulles diferents. Va bé per a febres i xarampió.
  • orenga: és digestiva i aperitiva; ens ho podem menjar tot (flors, fulles). Rebrota sempre. Hem apartat els amargs de la nostra dieta i, malament! El cos en demana. Per exemple, el vermut (aperitiu vol dir que fa venir gana).
  • herba de la prunella: lila, elegant
  • jonça o jonc florit: flors liles i dolces, semblant al lli
  • pilosella: sembla que estigui trepitjada perquè fa com una catifa; transpiren i elles mateixes recuperen l’aigua. És un bon digestiu.
  • gavarrera o roser silvestre o grataculs: fruit vermell i àcid que dura molt.
  • orquídia: és la punta tecnològica. Les flors imiten la forma d’un insecte (d’una abella, per exemple)
  • abellera fosca: tipus d’orquídia en forma d’abella
  • sajolida: floreix quan ve el fred; va bé per a estats decaiguts. És molt culinària: fresca amb els ous ferrats, olives, aperitius, peix, carn…
  • espernallac o camamilla de Maó
  • moixeres, serveres i aurons: són arbres

Per fer una infusió, amb poca planta ja en tenim prou. Amb una bosseta n’hi ha ben bé per a tres infusions. Per a una infusió de flors i fulles, 1 minut de cocció; per a una infusió amb una arrel, 5 minuts de cocció. Si es tracta d’una escorça, mitja hora de cocció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s