No m’agrada la llet de vaca!

De petita m’havia de prendre dos gots de llet de vaca al dia, sí o sí. El primer, per esmorzar, abans d’anar a l’escola; el segon, per berenar, a la tarda, en tornar de l’escola. Prendre la llet de vaca era obligatori (com anar a l’escola) i inqüestionable, perquè anava bé per als ossos, deien (i diuen, encara!). I com que era bona nena, me la bevia, malgrat que el gust no m’agradava gens i em costava molt de pair. Per dissimular-ne el mal gust, la meva mare m’hi havia de posar sucre i cacau. No recordo si les proporcions eren dues cullerades de sucre i una de cacau o al revés. Tant és: prenia sucre i cacau dos cops al dia, perquè la qüestió era prendre llet de vaca fos com fos. Recordo que la llet de vaca amb sucre i cacau me la bevia amb canya, perquè directament del got em feia fàstic (suposo que per l’olor de la llet; amb la canya, el nas em quedava més lluny del got i no em molestava tant). També recordo la sensació de mareig i de pesadesa d’estómac que tenia cada matí del món en sortir de casa per anar a l’escola. Cada dia anava a l’escola amb un pes a l’estómac! Cada dia? No! Quan tenia gimnàstica a primera hora me la perdonaven, perquè no vomités. També me’n salvava els caps de setmana que havíem de fer un viatge llarg amb cotxe. O quan estava malalta. Aquells dies eren un regal del cel, però val a dir que em va costar unes quantes gitarades aconseguir l’exempció definitiva.

Què voleu? Tots tenim traumes d’infantesa.

Però hi havia una cosa encara més traumàtica que la tortura del got de llet matinal: el berenar a ca la iaia o les tietes  el dia que la mare no hi era. Sí, perquè la iaia i les tietes, malgrat posar-hi tota la bona fe del món, no encertaven mai ni la temperatura de la llet, ni la quantitat de cacau, ni la de sucre… ni tan sols gastaven la mateixa marca de llet que la mare! Era un suplici! Perquè si bé la llet de vaca que em preparava la mare no m’agradava, almenys, m’hi havia acostumat. En canvi, la llet de vaca de les altres cases era insuportable per a una bona nena com jo. Encara em marejo quan recordo els grumolls de cacau que flotaven en el got de llet massa freda i massa carregada de cacau que em preparava la tieta, i el pòsit de xocolata que quedava al cul del got després de xuclar-ne la llet amb la canya. “Vols més llet, per acabar d’aprofitar tota aquesta xocolata?”, em deien. “No!”, suplicava jo. I en general, per sort, no me’n donaven més. A casa la iaia, tres quarts del mateix. La iaia, però, a vegades escalfava massa la llet i s’hi feia un tel i me l’havia de colar i aquella l’olor de llet calenta em feia venir basques (encara me’n fa venir ara mentre escric). Recordo que tant la tieta com la iaia em posaven els dibuixos de la tele perquè em distragués mentre anava xuclant distretament la substància. I fins que no me l’acabava, no em donaven les joguines o els papers per a dibuixar, que eren el premi per haver estat bona nena. I si a casa de la iaia i les tietes era complicat encertar les mesures de cacau i sucre i la temperatura de la llet, no diguem ja a casa dels amics que em convidaven a berenar. Allò ja passava de mida, perquè cada casa té les seves manies, gasta les seves marques, etc. I jo per vergonya de dir que no m’agradava, m’ho empassava tot. I em resignava a aguantar les digestions pesades.

Una de les coses que més m’ha agradat de fer-me gran ha estat poder treure els gots de llet de vaca amb sucre i cacau de la meva vida.

Una altra de les coses que m’ha agradat en fer-me gran ha estat llegir coses com aquesta:

“La llet materna és un aliment complet, capaç d’alimentar i fer créixer un nadó. […] Després del període d’alletament, però, no hi ha cap altre mamífer adult que continuï prenent llet i, encara menys, d’una femella d’una altra espècie. En la dieta tradicional de països asiàtics com la Xina o el Japó, la llet i els derivats làctics no han format part de l’alimentació habitual de la població. […] Si bé és cert que la llet de vaca és rica en nutrients, sovint no és ben tolerada per l’aparell digestiu humà […] cada vegada hi ha més pediatres que desaconsellen la llet de vaca, principalment en cas d’al·lèrgies, asma, males digestions […]”, del llibre La Filomena els fogons remena

O aquesta, sobre el procés de producció de la “llet” que podem trobar als súpers, o aquesta altra, per exemple.

I lamento que durant la meva infantesa les mares, les iaies i les tietes no tinguessin prou informació sobre l’alimentació dels nens.

I deixeu tranquils els nens i les vaques, home, que ja està bé!

Advertisements

5 comments

  1. Joan

    Així que de petita ja eres bona nena 🙂

    Jo a la facu ja vaig estudiar això de la llet de vaca, però precissament els europeus (caucàsics) som els que més la tolerem (als països nòrdics aquesta tolerància s’acosta al norata i escaig per cert… En canvi a l’Àfrica negra estava sota el cinc per cent, crec…

    Pd.: tens raó que aquesta és una informació que els metges i/o nutricionistes haurien de donar a les mares… perquè si no, ja veus, carregades de bones intencions les mares, de vegades, fan patir la canalla…

    Pd.: el teu contador de visites va engegar el dia del meu aniversari :-p

    Pd.: ja tinc la web de la que et vaig parlar: personal.calbasi.net 😉

    M'agrada

  2. socmare

    aiii mestressa!! ara aquesta informació està a l’abast de tothom, profesionals de salut inclosos, pero segueixen recomanan pendre llet, es més, continuan recomanan donar un suplement de llet de continuació (llet de vaca) a partir dels sis mesos i encara més a partit del any, perque ja es sabut que a partir de l’any del nadó, la llet de la mate es aigua MENTIDA.
    Així que ara que ja tenim la informació i els estudis, el que falta es “educar” als pediatres .)

    M'agrada

    • Joan

      Dona, no et passis… Vols dir que hi ha pediatres que diguin que a partir dels 6 mesos la llet materna és aigua? No ho crec (malgrat que avui en dia et trobes pediatres que et recepten homeopatia, que si que és extracte d’AIGUA 😦 , o sigui que tot és possible).

      D’altra banda, la llet de vaca no és dolenta per la major part de criatures, ans el contrari. El que cal saber és que al nostre pais un percentatge baix (no crec que arribi al 20% de la població, tindrà intolerància a laa lactosa i NO hauria de prendre llet). Per tots els altres no hi ha massa problema, i pels crios suposo que és bona (per l’aport de calci). Jo mateix en prenc (1 a 3 gots diaris) i de moment tinc força bona salut (toco fusta, però jo als metges els veig molt de tant en tant).

      M'agrada

      • socmare

        Veig que ets un pro-llet :). Jo ni si, ni no, com la mestressa penso que a un adult no li cal, pero ho confeso, jo en prenc, m’agrada i tot.
        Hi ha el mite popular que a partir dels 6 mesos del nadó la llet de sa mare no alimenta, cosa que no és certa, de fet és molt incerta, perque un nado hi podria viure fins l’any perfectisimament sense rés més que la llet de sa mare. I sento dir que els pediatres no hi estàn – malhauradament – gens informats respecte al tema de la lactancia materna, en camvi en saben molt de lactancia artificial.
        A un nen, no li cal la llet de vaca, si li agrada i en vol bé, pero no li cal. I el calci es pot obtindre d’altres aliments, com ara…. les atmelles.

        M'agrada

  3. Joan

    No dona, no és que sigui pro-llet, com nom soc pro-mandarines 🙂 El que no soc segur és un anti-llet.

    La llet és un aliment, com d’altres n’hi ha. Què te les seves gràcies (moltes), i desgràcies (algunes, com tota la gent que no en pot prendre per intolerància a la lactosa). Hi ha gent que de no pendre llet en fa una religió, i jo no soc creient en temes sobrenatuals…

    Respecte a lo altre que comentes, estic d’acord amb tu… Els pediatres no sempre estan ben informats i tenen, de vegades, una tendència a interferir en l’evolució natural de l’organisme (nadó) que no entenc… Els nens deixen de mamar en exclusiva quan se’ls desperta la curiositat pels altres aliments, i això pot passar als 4 mesos, com a la meva filla, com a l’any. I no hi ha, per regla general, cap problema 😉

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s