Un arròs brut de novel·la

“La preparació d’un bon arròs brut no és cap cosa que pugui deixar-se a la improvisació. Poc més tard de les onze del matí, les dones estaven reunides dins la cuina de Sara i Jeremies i ja ho tenien tot a punt per començar a cuinar: damunt la taula de fòrmica, escapçades i netes, les mongetes tendres verdejaven dins un plat de terrissa (record encara útil dels anys de Cas Garriguer), juntament amb els pèsols o xítxeros, que havien estat extrets de dins de les seves beines i fets saltar dins el plat, on s’acumulaven amb la gràcia de les coses petites; devora, dins un altre plat –de vidre, aquest, com una ullera grossa i barroera–, lluïa la vermellor orgànica d’unes tomàtigues pelades i tallades a trossos; en contrast, un altre plat de vidre oferia a la vista els colors dispars dels talls de pastanaga i els cors de carxofa. Dos conills i un pollastre havien estat reduïts a bocins que coincidien, una mica ensangonats i promiscus, dins una font també de vidre de color d’ambre, a l’espera de l’oli calent que els havia d’enrossir, en companyia dels menuts talls de ceba, dins una greixonera de fang de proporcions considerables que ja estava col·locada damunt el fogó més gran d’una cuina de butà, i que aviat començaria a treballar estimulada per la combinació del gas i l’espira de l’encenedor automàtic. Finalment, a tocar del ganivet i la fusta de tallar carn, un cassó gairebé ple de brou de carn i de verdures, que s’aniria afegint i fent reduir amb el contingut de la greixonera al llarg del procés de cocció, i també l’arròs i les espècies: dos quilos d’arròs fent muntanya dins un altre plat, i al darrere, arrenglerats com peons en un tauler d’escacs, el setrill amb l’oli d’oliva, el saler, amb la sal, els pots més petits amb el pebre bo, amb el colorant groc, amb el safrà. I les dones. Era un fet sabut que les dones s’ocupaven de la preparació del primer plat, que en aquelles reunions familiars consistia sempre, per una mena de llei no escrita però inflexible, en un arròs brut.”

(del llibre Sara i Jeremies, de Sebastià Alzamora. Proa-Moll, 2002)

Advertisements

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s