Normal, com tothom

Sembla que ara no es porta gaire això que les dones vulguem ser mestresses de casa, perquè hem de treballar, ens hem d’alliberar, hem de ser autosuficients… Sí, sí, hi estic d’acord. I compleixo amb les normes: em guanyo el sou, em passo més de deu hores fora de casa cada dia, dino amb tàper a la feina i quan arribo a casa estic cansada i no tinc ganes de fer res. Com tothom. I, sí, també com tothom, em passo la setmana esperant que sigui divendres i sempre tinc al cap quants dies falten per al pont de quatre dies o per a les vacances d’estiu. Normal, com tothom.
Mes, ai!, potser a causa de tot això, cada dia tinc més ganes d’estar-me a casa cuidant les plantes, estenent roba, cuinant els menús de la setmana… I per tot això em fa l’efecte que a mi de gran m’agradaria ser mestressa de casa. De moment, però, em conformo a fer-ho en estones mortes.

Advertisements

6 comments

  1. ktví

    Jo també acompleixo els requisits de la dona moderna, i també em moro de ganes d’arribar a casa.
    Al contrari que a l’article a mi m’agrada mirar-me les plantes, el fet de cuidar-les és un tràmit obligat per a gaudir d’aquests moments; també m’agrada seure al sofà, ja descansada, a gaudir d’un llibre, música o película, envoltada d’un desordre no molest, la neteja torna a ser un tràmit necessari per a gaudir d’aquests moments.
    No vull ser mestresa de casa de gran, però tampoc voldria tenir algú que em fes aquesta feina, hi ha un cert plaer en saber que les plantes les he regat jo i que el llibre l’he desat jo a l’estanteria.
    Crec que estic en un punt més distanciat a les feines de casa sense arribar a trobar-les molestes.

    M'agrada

  2. mestressadecasa

    Jo crec, ktví, que a ningú li agrada treballar, però com que s’ha de fer per pebrots, el nostre cervell maquina uns mecanismes de persuasió que fan que acabem trobant-nos-hi bé complint les ditxoses obligacions. I suposo que són aquests mecanismes perversos els que em porten a dir que de gran m’agradaria ser mestressa de casa i que m’encanta netejar els vidres i treure la pols de les prestatgeries.
    I, saps què? penso que tenim sort de poder tenir aquestes preocupacions. Els borbons, per dir alguna cosa, deuen tenir una vida molt avorrida!

    M'agrada

  3. bombolla

    Ets una crack 🙂

    Jo no tinc vocació de mestressa de casa (clar, soc un home :-p ) però m’agraden les plantes i cuinar… Tampoc em desagrada rentar plats (el rentaplats el trobo estúpid i innecessari, més m’estimo tenir una pila de plats bruts…). I la neteja em costa més, però a casa meva no posarà mai els peus una dona de fer feines perquè mai he sentit plaer en que em serveixin (ni el vi, en un restaurant, imolt menys que em passin a recollir les molletes!!).

    Pd.: de totes formes, entenc la teva postura… de fet, allò de buscar a tota costa l’èxit professional, i a sacrificar salut, família i mil coses… doncs fer-ho pel jeto no ho entenc… ara, si en tens vocació com jo… :-p

    M'agrada

  4. mestressadecasa

    Home, Bombolla, no sé què dir-te. Jo crec que pots tenir vocació de mestressa de casa tant si ets home com si ets dona; ves amb quines excuses em surts, tu, ara… Però també entenc la postura dels qui busqueu l’èxit professional. Està molt bé i us encoratjo i tal, però a mi aquests instints professionals encara no se m’han despertat… Per això prefereixo refugiar-me a la llar estenent roba i buidant el rentaplats (fins fa dos anys jo també era una militant anti-rentaplats, però vaig acabar sucumbint… i fins ara m’he mantingut ferma en la decisió de no deixar que una altra persona faci les feines de casa meva, però em fa por perdre també aquesta batalla… Sóc una mestressa de casa de pacotilla!).
    I, sí, ktví, també llegeixo, escolto música i miro pel·lícules per alimentar el cervell; no pateixis!

    M'agrada

  5. Marcel·la

    A mi m’agrada estar a casa en plan contemplatiu: mirar per la finestra, mirar la tele, llegir un llibre. També m’agrada contemplar la casa quan està neta i endreçada, però no tant fer-ho jo mateixa, això de la neteja, encara que de vegades em relaxa. I la rutina diària de la feina domèstica, de vegades trobo que és un mecanisme que ajuda a posar-se en marxa. Va bé per engegar el dia a dia, però també és convenient saber-se aturar. (Ei, molt guai, aquesta web!)

    M'agrada

  6. Georgina

    Sí que és cert que ara el món modern exigeix que les dones siguin presidentes. Però jo també m’estimo més cuidar de la casa, pensar què cuinaré per sopar, regar les meves plantes i mantenir la casa neta. Tot i que tinc alguns somnis professionals, no em desagradaria pas ser mestressa de casa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s