Brou de verdures, cereals i llegums

Un brou vegetal que queda consistent de gust i de textura sense posar-hi productes animals.

IMG_20160211_173718

Ingredients

  • patata, pastanaga, nap, xirivia, api, alguna fulla de col, carbassó, ceba, all
  • un grapat de civada, un grapat de gra de fajol
  • un grapat de soja blanca, un grapat d’azukis, un grapat de soja verda, un grapat de cigrons

Elaboració

Ho fem bullir tot entre una i dues hores. Quan apaguem el foc ho colem ràpidament, perquè els cereals no absorbeixin massa aigua. Els azukis hi donen un to fosc; podem “graduar” el color del brou posant-n’hi més o menys.

Plantes de la muntanya

Apunts d’una sortida botànica a la muntanya de Montserrat amb Esteve Padullés (març 2014)

foradada

  • fonoll: carminatiu
  • travalera o bracera: bona per als diabètics
  • panical: planta màgica, dur-ne una arrel fresca a la butxaca per anar a caminar i no tenir mal als peus; l’arrel és comestible
  • gravit
  • crespinell: se’n troba molt a les teulades de les cases. Se’n pot fer un xarop per a la tos
  • farigola: antibiòtic natural. Pa amb oli, all i farigola (l’oli d’oliva també és molt curatiu). Prendre sopa de farigola és una bona medecina preventiva
  • estepa
  • blauet
  • lli
  • lligabosc, xuclamel, mareselva: enfiladissos
  • botja blanca: bona mel, atrau molts insectes
  • espàrrecs: cal saber-los collir bé. No arrenquem tota la mata sinó només el tros que ens menjarem
  • herba de les llunetes (del francès ‘lunettes’, s’assembla a unes ulleres)
  • lletsons
  • herba de Sant Antoni o de la feridura: aclareix la sang i és digestiu. No floreix de cop sinó gradualment.
  • escabiosa o vídua borda: cada planta fa les fulles diferents. Va bé per a febres i xarampió.
  • orenga: és digestiva i aperitiva; ens ho podem menjar tot (flors, fulles). Rebrota sempre. Hem apartat els amargs de la nostra dieta i, malament! El cos en demana. Per exemple, el vermut (aperitiu vol dir que fa venir gana).
  • herba de la prunella: lila, elegant
  • jonça o jonc florit: flors liles i dolces, semblant al lli
  • pilosella: sembla que estigui trepitjada perquè fa com una catifa; transpiren i elles mateixes recuperen l’aigua. És un bon digestiu.
  • gavarrera o roser silvestre o grataculs: fruit vermell i àcid que dura molt.
  • orquídia: és la punta tecnològica. Les flors imiten la forma d’un insecte (d’una abella, per exemple)
  • abellera fosca: tipus d’orquídia en forma d’abella
  • sajolida: floreix quan ve el fred; va bé per a estats decaiguts. És molt culinària: fresca amb els ous ferrats, olives, aperitius, peix, carn…
  • espernallac o camamilla de Maó
  • moixeres, serveres i aurons: són arbres

Per fer una infusió, amb poca planta ja en tenim prou. Amb una bosseta n’hi ha ben bé per a tres infusions. Per a una infusió de flors i fulles, 1 minut de cocció; per a una infusió amb una arrel, 5 minuts de cocció. Si es tracta d’una escorça, mitja hora de cocció.

Plastilina casolana

plastilina

Enter a caption

Un dels millors regals que hem arreplegat aquestes festes és una plastilina casolana que ens va cagar el tió de l’espai familiar. És feta amb ingredients fàcils d’aconseguir, totalment comestible i fàcil de conservar. El tacte que té és molt semblant a les plastilines comercials i, per ara, és la plastilina que més bons resultats ens ha donat a casa. Aquí hi ha la recepta:

Ingredients

  • 1 tassa de sal
  • 1 tassa i mitja de farina
  • 1 tassa d’aigua
  • 4 cullerades d’oli d’oliva
  • 4 cullerades de bicarbonat
  • colorants alimentaris

Elaboració
Barregem tots els ingredients, excepte els colorants, en un recipient. Els treballem amb les mans fins que quedi una massa flonja, suau i homogènia, i que no s’enganxi. Si s’enganxa, s’hi pot afegir més farina; si queda massa seca, s’hi afegeix aigua. Les condicions climàtiques poden afectar els resultats.
A partir d’aquí, dividim la massa en tants trossos o boles com colors vulguem aconseguir. A cada bola hi enfonsem un dit a la part central i hi afegim el colorant. Ho amassem per uniformitzar el color.

Conservació
Es pot conservar en una capsa, un tàper o un pot de conserva. Si es desa dins la nevera, pot durar més temps. Si s’asseca, s’hi pot afegir aigua i tornar-ho a amassar.

“El pati del darrere”, el documental sobre el Baix Llobregat

El documental “El pati del darrere” és el retrat del paisatge, de la gent i de la història d’una de les zones més transformades de Catalunya i alhora del pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És el retrat de la zona amb més acumulació d’infraestructures del país i alhora l’horta que produeix el 15% dels aliments que es mengen a la ciutat. És el retrat d’un territori amenaçat constantment per les requalificacions i les modificacions territorials i amb constants plans de desenvolupament (l”outlet’ de Viladecans, el Golf d’Aena per completar les instal·lacions de l’aeroport, Eurovegas…).

Origen: El pati del darrere

esmorzar

Idees per a l’esmorzar dels nens

És millor llevar-se d’hora i fer la part més potent de l’esmorzar a casa per poder anar a l’escola amb energia. Després, a mig matí, a l’escola, es pot menjar una mica de fruita fresca o fruita seca.

Per començar, doncs, sempre hi hauria d’haver:

  • Peça de fruita o suc natural acabat de fer.

I, tot seguit:

  • Entrepà (fet amb el millor pa possible), amb formatge, melmelada natural
  • Si hi ha pastisseria, millor que sigui casolana i feta amb bons ingredients
  • Cereals integrals o musli sense sucre afegit
  • Galetes integrals
  • Fruita seca, llavors, fruita dessecada
  • Iogurt o quefir

Intentem evitar el menjar industrial.

 

L’hort del segon origen

 Us deixo aquí la fitxa d’un llibre preciós, impecablement escrit i editat, i molt útil per als qui es vulguin dedicar a l’agricultura del futur, tenint en compte la saviesa del passat i tots els coneixements del present.

Jordi Puig i Roca: L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels al passat. Barcelona: Editorial Barcino, 2015.

Manual d’horticultura fet a partir de la pel·lícula Segon origen, una adaptació del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. El llibre pretén ser un manual per a explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.

El llibre conté una introducció als conceptes bàsics de l’agricultura ecològica, una anàlisi dels efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies, un inventari de varietats locals catalanes: 320 varietats d’horta, 220 varietats de fruiters i vinyes i algunes races d’aviram; i l’explicació de com conservar-les i cultivar-les, gràcies a un treball de més de 10 anys de recerca oral i documental.

“Recorda, Alba, que avui fer un hort és una revolució, però demà serà una obligació.”

Enllaços relacionats:

http://www.editorialbarcino.cat/index.php/l-hort-del-segon-origen.html

http://www.espigall.cat/

Seitan casolà

seitan

Per fer les boles de seitan necessitem 300 gr de farina de força i 300 gr d’aigua de la bona. Posem la farina en un recipient i poc a poc hi anem afegint l’aigua, amassant-ho amb les mans, fins que quedi una massa uniforme i no se’ns enganxi a les mans (uns 15 min.) Amb aquesta quantitat de farina i aigua en poden sortir 2 o 3 boles.
Les deixem reposar en un recipient amb aigua que les cobreixi del tot durant mitja hora.
Ho posem a bullir a l’olla amb una tira llarga d’alga kombu, un bon raig de salsa de soja i gingebre (l’arrel) com a ingredients bàsics, i verdures de la temporada (patata, carxofa, all, ceba, pastanaga, porro, bolets…) durant una hora o una hora i mitja.
Un cop bullit, ja tenim les boles de seitan. El brou el podem utilitzar per fer una bona sopa.

 

De la farina de força en parlo aquí.

De l’aigua de la bona, en parlo aquí.

La recepta l’he trobada en el llibre Viatge nutritiu.