Telèfons 902

Moltes empreses i organismes públics tenen un telèfon d’atenció als clients i usuaris que comença per 902 (Telentrada, Aigües de Barcelona, Fecsaendesa, Renfe…). El prefix 902 permet que, independentment de la província des d’on truquis, la trucada la paguis com si fos una trucada local. D’aquesta manera, no fas diferències entre els clients a causa de la seva procedència.

Ara bé, des de ja fa uns quants anys, les companyies de telefonia que ofereixen serveis d’internet, com ara l’ADSL, inclouen en els seus serveis una tarifa plana per a trucades a tot l’estat, de manera que tant si truques a la teva ciutat, com si truques a l’altra punta del país, pagues el mateix. Així, als usuaris que es beneficien d’aquestes tarifes planes no els cal que les empreses els ofereixin un telèfon 902. És més, normalment, aquestes tarifes planes no comptabilitzen els números 902 com a trucada local i te la fan pagar a part (bandidos!).

Per això fóra bo que les empreses i els organismes públics, si el que volen realment és no fer diferències entre els usuaris, a més del número amb el prefix 902 donessin com a alternativa el número local perquè l’usuari pogués triar el que li surt més barat. Però ves per on, allà on hi ha un 902, ningú no et dóna alternatives (algú sap per què?).

Per això, hi ha una gent a Internet que hi han posat solució. En aquesta pàgina web, si els dónes el número 902 al qual vols evitar de trucar, ells et localitzen el número local que hi està associat i santes pasqües: http://nomasnumeros900.com/

Comercials agressius

Diuen que en temps de crisi les companyies de telefonia llancen al carrer els seus comercials més agressius per captar clients a la desesperada. Això m’ha passat aquesta tarda:

-Ring!

-Qui hi ha?

-Estamos comprobando la cobertura de la línea telefónica. Usted es clienta de Telefónica, no? -em diu una noia amb una carpeta i un bolígraf, que s’assembla molt a una altra noia amb carpeta i bolígraf que està trucant a la porta del costat.

-Sí, però qui és vostè? -li responc, dubtosa, per defensar-me una mica.

-Estem comprovant la cobertura de la línia telefònica -em repeteix, en català, mentre m’ensenya una factura de la companyia Telefónica de España-. Em pot ensenyar la seva factura de telèfon per comprovar la cobertura?

-Per què vol la meva factura? -em defenso, mentre penso: “De quina cobertura parla?”

-Si m’ensenya la factura i resulta que les dues primeres xifres d’aquest codi [el que hi ha a dalt a la dreta] són 08, a partir d’ara no haurà de pagar el manteniment de la línia -em deixa anar amb total convenciment, com si hagués assajat aquesta mentida centenars de vegades davant del mirall (sospito que a la província de Barcelona, totes les factures deuen portar el 08 al davant…).

-Però, vostè és de Telefónica? -insisteixo sobre la seva identitat.

-No -em diu mentre es fa una mica enrere. “Visca! Estic començant a guanyar terreny!”, penso.

-I per què li he d’ensenyar la meva factura? De part de quina companyia ve?

-De Jazztel -respon sense mirar-me als ulls. “L’he desemmascarat!”

-I si és de Jazztel, per què li he d’ensenyar la meva factura de Telefónica?

-Perquè amb Jazztel pagarà menys…

-Miri, si un dia em vull canviar de companyia, ja ho decidiré jo sola. Adéu.

I gira cua, amb cara d’enfadada, com si fos culpa meva… Buf! Com poden anar així pel món? No tinc especial preferència per cap companyia, perquè penso que totes ens enganyen d’una manera o altra, però no puc suportar que es creguin que tenen dret a ficar-se en la meva vida amb el sol argument de “pagar menos”. Ja està bé, home! Això no són maneres de presentar-se a casa de la gent! Això no es pot denunciar? Avui sóc una mestressa de casa emprenyada!

Wanadoo V

Més de cinc mesos després d’haver presentat la reclamació a través de l’Oficina d’Atenció al Consumidor, encara no m’han trucat per dir-me com està la meva reclamació. Sempre que he trucat a l’oficina m’han respost que, o bé no hi ha novetats o bé que ara estem molt enfeinats i no et podem atendre.
Ha anat passant el temps i avui rebo una carta d’ESPAND ABOGADOS en què m’amenacen que si no pago els meus deutes amb Wanadoo resoldran el tema per via judicial. M’adjunten a la carta una demanda judicial que presentaran al Jutjat de Primera Instància de la meva ciutat. La primera reacció ha estat espantar-me i posar-me de mala llet. Quan m’he calmat una mica he pensat que ho pagaria tot i així ja me n’oblidava per sempre, d’aquest malson. Quan m’he calmat una mica més he pensat que podia denunciar-ho al Síndic de greuges (ja que es tracta d’un endarreriment en un tràmit administratiu de reclamació).
Quan ja estava calmada del tot he rellegit la carta i he pensat que no dec ser l’única víctima d’aquesta gent i he preguntat al Google què en sabia. Llavors sí que m’he calmat. ESPAND ABOGADOS són uns estafadors. Compren les factures impagades a Wanadoo i mitjançant amenaces als exclients de la companyia intenten treure’n alguns dinerons. He llegit per internet que al telèfon d’ESPAND ABOGADOS no respon mai ningú i diuen que el senyor que signa la carta “Manuel Espejo Cabra” no està col·legiat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid.
Total, que no hi ha perill de res. Però val a dir que m’han espantat i que he estat a punt de pagar-los uns diners que no els dec.

Wanadoo IV

Finalment, vaig decidir que demanaria ajuda a la Generalitat. Vaig trucar al 012 perquè em diguessin què havia de fer en aquests casos (estava seguríssima que no era la primera persona que m’hi trobava). La persona que em va atendre al 012 em va dir que, sobretot, pagués totes aquestes factures que em reclamaven, que si em ficaven en un llistat de morosos, això em perjudicaria tota la vida i no podria demanar hipoteques, etc. Em va aconsellar que, un cop fet això, presentés una queixa a l’oficina d’Atenció al Consumidor i que ells em tramitarien la reclamació pertinent i recuperaríem els diners. Així ho vaig fer.

La primera cosa que em va dir la persona que em va atendre a l’Oficina Municipal d’Atenció al Consumidor va ser: “Però qui t’ha dit que paguessis les factures que et reclamen?”. “M’ho han dit al 012″, vaig respondre amb un fil de veu. I es veu que, segons el treballador de l’Oficina si ja has pagat les factures és molt i molt difícil recuperar-ne els imports. Qui els entengui que els compri, els de l’Administració!!

Em va demanar tots els papers i em va dir que s’iniciaven els tràmits i que ja em trucarien quan la cosa es resolgués. No em van donar cap comprovant ni cap còpia de res que acredités que jo havia fet la reclamació. Però me’n vaig refiar i me’n vaig anar una mica (només una mica) més tranquil·la cap a casa.

Wanadoo III

Santa Innocència, la meva! La meravellosa carta certificada no va servir de res, perquè vaig continuar rebent al domicili antic cartes i més cartes de Wanadoo. Per tant, vaig haver de fer el cor fort i em vaig decidir trucar a Wanadoo parlant-los en cristià perquè m’entenguessin, a veure si resolíem el problema d’una punyetera vegada.
Aquesta vegada vaig estar de sort perquè al segon intent ja vaig poder parlar amb una persona de carn i ossos. Em va tenir ben bé mitja hora al telèfon (amb trucada de pagament, per cert) i era molt lenta atenent les meves consultes, perquè “el servidor va muy lento” (caram, sí que es venen bé, aquesta gent!).
Resumint, em va dir el següent:
- Que si no podia accedir al meu espai de l’àrea de clients del web de Wanadoo és perquè “la semana pasada se hicieron trabajos de mantenimiento”. I jo li vaig dir que no era només la setmana passada sinó de ja feia un parell de mesos que no hi podia entrar i em va respondre amb un silenci sepulcral…
- Que a ells no els constava que en cap moment algú m’hagués donat de baixa de Wanadoo: Segons ells Telefonicadespanya no havia fet cap gestió per mi i que per això podia denunciar-los a l’Oficina d’Atenció al Consumidor…
- Que sí que havien rebut la meva carta però l’havien arxivada sense llegir-la, perquè “estaba escrita en valenciano o en catalán” i “Wanadoo no tiene la obligación de atender a los clientes que se le dirigen en catalán“ i es va quedar tan ampla (veieu com no tenen sentiments?). I jo vaig pensar que si no me n’hagués donat de baixa, me n’hauria donat en aquell moment. Em va dir que li havia d’enviar un fax en espanyol dient-li que em donava de baixa, però que les factures del juny, juliol i agost les havia de pagar.