Feines domèstiques

La feina de la mestressa de casa valdria 21.000 euros l’any si els cobrés

Actualitzat a les 10:31 h 09/11/2006

La feina mitjana de la mestressa de casa espanyola val 21.000 euros l’any si rebés remuneració, segons un estudi que ha realitzat ESADE i que aporta el Grup d’Entitats Catalans (GEC) de la Família després de contrastar i actualitzar dades amb les organitzacions familiars. Aquestes xifres estan calculades segons un treball domèstic de 40 hores setmanals. Segons ha manifestat el president del GEC, Daniel Arasa, aquesta quantitat encara queda per sota dels valors reals, perquè el treball domèstic ocupa en realitat més hores.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/44019

Tornem a viure

Aquest llibre és com el manual del bon hippie. Hi ha tot el que és imprescindible per viure en una masia, ser autosuficients i viure pràcticament aïllats del món. S’hi explica com construir la casa, com confeccionar la roba, com assistir un part natural, com cuidar l’hort i els animals, hi ha un compendi de remeis casolans, de salut, de cuina, de bricolatge, de meteorologia…

Títol: Tornem a viure; Autor: Jacques Massacrier; Traductor: Josep Vallverdú; Editorial Altafulla, 1984.

Actualment en podeu trobar la versió francesa íntegra en aquest web.

Normal, com tothom

Sembla que ara no es porta gaire això que les dones vulguem ser mestresses de casa, perquè hem de treballar, ens hem d’alliberar, hem de ser autosuficients… Sí, sí, hi estic d’acord. I compleixo amb les normes: em guanyo el sou, em passo més de deu hores fora de casa cada dia, dino amb tàper a la feina i quan arribo a casa estic cansada i no tinc ganes de fer res. Com tothom. I, sí, també com tothom, em passo la setmana esperant que sigui divendres i sempre tinc al cap quants dies falten per al pont de quatre dies o per a les vacances d’estiu. Normal, com tothom.
Mes, ai!, potser a causa de tot això, cada dia tinc més ganes d’estar-me a casa cuidant les plantes, estenent roba, cuinant els menús de la setmana… I per tot això em fa l’efecte que a mi de gran m’agradaria ser mestressa de casa. De moment, però, em conformo a fer-ho en estones mortes.