Ja sabeu que fa més de dos anys que no em dedico a l’hortet seriosament perquè he preferit dedicar-me a cultivar una criatura, i això vol temps. Però l’hort no ha estat mai aturat, i ara, després de les pluges i amb l’arribada de la primavera, està en plena producció.

La caputxina està instal·lada a l’hortet des de fa ben bé tres anys, i ella sola es va regenerant. Senzillament quan veig que fa llavors les enterro per ajudar una miqueta. I de tant en tant ens en mengem alguna fulla amb l’amanida. La ruca la va plantar el meu fill, que un dia va trobar un pot de vidre ple de llavors i el va abocar tot sencer a la taula de cultiu. Van sortir totes les ruques de cop, i n’hem menjat moltes, però no hem pogut amb totes i ara ja n’hi ha moltes d’espigades i florides. I el julivert me’l va regalar la sogra per l’aniversari, tot i que aquí i allí sempre en va sortint d’espontani. Em sembla que per la part del fons també hi ha una mica de morritort.

La menta també és un regal d’aniversari, però les altres plantes de la jardinera (una esparreguera i unes floretes que no sé com es diuen) són espontànies.

La sàlvia també és un regal d’aniversari. Fa dos anys se me’n va morir una perquè va passar massa calor durant el mes d’agost. Aquesta l’he posada a l’ombra, a veure què passa.

La farigola, el romaní, i l’espígol van resistint als atacs ferotges del meu fill. I les margarides i el boixac sembla que comencen a preparar la floració.

I aquí tenim una nova collita de ruca i morritort per a l’amanida.