• oli d’oliva
• salsa de soja
• pipes de gira-sol sense sal
• panses sultanes
• peix (verat, en el nostre cas)
• verdures (porro, pastanaga i albergínia, en el nostre cas)

Escalfem oli d’oliva en una paella i hi afegim unes pipes de gira-sol sense sal. Quan estiguin una mica dauradetes, també hi posem els trossets del peix que sigui, ben esmicoladets, sense pell i sense espines (en el nostre cas, el peix era verat). Quan el peix es dauri una mica, hi afegirem, en aquest ordre i tallades ben finetes, les verdures: pastanaga, porro i albergínia, en el nostre cas, però poden ser les que tingueu a casa en aquell moment. Tot seguit, hi afegim un grapadet de panses. I, finalment, poc abans de treure-ho del foc, hi tirem un raig de salsa de soja, que no es cogui gaire.
Ho traiem del foc i ho servim sobre d’un plat d’arròs ben escorregut.
Així de senzill i així de bo!

Ingredients:

• Un quart de gallina
• Un os d’espinada de porc
• 500 gr de carn de vedella per al brou
• 300 gr de carn picada de vedella
• 300 gr de carn picada de porc
• 200 gr de cansalada viada
• un braó de be (però nosaltres no l’hi posarem perquè ma mare diu que té massa gust de llana)
• 200 gr de cigrons remullats
• 200 gr de mongetes remullades
• Pastanaga, porro, api, col, patates vermelles (que no es trenquen tant), nap
• 1 os de pernil (ma mare no li posa perquè no quedi tan greixós)
• 1 ou
• all i julivert
• 1 botifarra negra
• 1 botifarra blanca

Posarem al foc una olla ben gran (la de caníbals, que diem a casa), amb aigua freda, la gallina, la carn del brou, els ossos, la cansalada, els cigrons i les mongetes. Quan comenci a bullir, ho escumarem (en retirarem l’escuma). Ho taparem i deixarem que es cogui a foc lent durant unes 3 horetes. Mentrestant prepararem la pilota: barrejarem les carns picades amb all i julivert ben trinxadets. Hi afegirem pa ratllat i ho anirem barrejant i aixafant amb la forquilla. Quan tingui una certa consistència ho salarem i hi afegirem un ou batut. Ho seguirem barrejant bé fins que puguem donar-hi la forma allargada de la clàssica pilota (tota la vida que em pregunto per què en diem “pilota” si no té forma de pilota). L’enfarinarem i la guardarem.

Quan faci tres hores que bull el brou hi afegirem les herbes ben pelades i rentades, i les patates, mitjanes, senceres (ma mare no hi tira mai les fulles de l’api, perquè no quedi el brou tan fosc). Al cap de cinc minuts de bullir, hi afegirem la pilota i les dues botifarres una mica punxades amb una agulla perquè no es rebentin (si es vol, la botifarra negra es pot bullir a part i s’hi afegeix després. Així ho fa la mare). Quan les patates són cuites, uns 30 minuts després, ja tindrem el brou a punt de fer la sopa.

Ho passarem pel colador i posarem el brou en una altra olla al foc. Quan comenci a bullir hi tirarem els galets i els deixarem coure fins que siguin llestos. Ma mare els bull 5 minuts amb aigua normal i després els fa bullir amb el brou, perquè si no, la pasta absorbeix massa brou.

La servirem ben calenta i qui la trobi massa lleugereta s’hi pot tirar formatge ratllat.

La carn d’olla la separarem en diferents safates segons si és carn o verdura o llegum i ho portarem a taula per menjar-ho després de la sopa.

Després d’aquest entrant tan lleugeret es pot menjar pollastre rostit, llagostins, gambes a la planxa, caldereta de llagosta, pollastre farcit o el que vingui de gust. De postres, uns bons torrons ajuden a tirar-ho avall.

Bon Nadal i bona digestió!

Nosaltres el vam fer amb: la part de dalt i més verda del porro (ben neta), api, els tronquets de les fulles de ruca del nostre hortet (les fulles ens les vam menjar a l’amanida), el tronc d’un bròquil i una mica de julivert. També hi vam afegir una ceba petita que corria per la cuina. Ho vam fer bullir una bona estona amb l’aigua que ens havia sobrat de fer bullir una carbassa el dia anterior.  Un cop bullit, vam treure les verdures i vam fer la sopa amb fideus de cabell d’àngel. I al final de tot hi vam tirar una cullerada de miso blanc perquè hi aportés més substància (si s’hi posa miso, no cal tirar-hi sal).

No hi posem foto perquè ens va quedar tan bo, que no vam tenir temps de retratar-lo!