Per llegir abans que ens tornem bojos

25 04 2009

Us reprodueixo el fragment d’un article molt lúcid sobre la crisi. Val la pena llegir-lo abans que ens tornem tots bojos. Diu:

En la literatura sobre el decrecimiento hay una anécdota, omnipresente, que voy a intentar rescatar porque creo que da en el clavo de muchas de las miserias de nuestras percepciones. Una de las versiones de esa anécdota se halla ambientada en un pueblo de la costa mexicana. Un paisano está, medio adormecido, junto al mar. Un turista norteamericano se le acerca y entablan conversación.

El turista le pregunta:

—”Y usted, ¿a qué se dedica? ¿En qué trabaja?”.

El mexicano responde:

—” Soy pescador”.

—”¡Vaya, pues debe ser un trabajo muy duro! Trabajará usted muchas horas”.

—”Sí, muchas horas”, replica el mexicano.

—”¿Cuántas horas trabaja usted al día?”.

—”Bueno, trabajo tres o cuatro horitas”.

—”Pues no me parece que sean muchas. ¿Y qué hace usted el resto del tiempo?”.

—”Vaya. Me levanto tarde. Trabajo tres o cuatro horitas, juego un rato con mis hijos, duermo la siesta con mi mujer y luego, al atardecer, salgo con los amigos a tomar unas cervezas y a tocar la guitarra”.

El turista norteamericano reacciona inmediatamente de forma airada y responde:

—”Pero hombre, ¿cómo es usted así?”.

—”¿Qué quiere decir?”.

—”¿Por qué no trabaja usted más horas?”.

—”¿Y para qué?”, responde el mexicano.

—”Porque así al cabo de un par de años podría comprar un barco más grande”.

—”¿Y para qué?”.

—”Porque un tiempo después podría montar una factoría en este pueblo”.

—”¿Y para qué?”.

—”Porque luego podría abrir una oficina en el distrito federal”.

—”¿Y para qué?”.

—”Porque más adelante montaría delegaciones en Estados Unidos y en Europa”.

—”¿Y para qué?”.

—”Porque las acciones de su empresa cotizarían en bolsa y usted se haría inmensamente rico”.

—”¿Y para qué?”.
—”Pues para poder jubilarse tranquilamente, venir aquí, levantarse tarde, jugar un rato con sus nietos, dormir la siesta con su mujer y salir al atardecer a tomarse unas cervezas y a tocar la guitarra con los amigos”.


(L’article sencer és aquí)





Bacallà del divendres Sant

7 04 2009

El dilluns abans de divendres Sant la meva iaia posava el bacallà en remull, ben cobert d’aigua. Canviava l’aigua al cap de dos dies (si es vol menys salat, l’aigua s’hauria de canviar cada dia). Un cop dessalat, el rentava, el posava a escórrer, l’enfarinava i el fregia. Un cop fregit, feia un sofregit de ceba, all, una mica de tomàquet i carxofes. Hi afegia, després, el bacallà a trossos i una picada amb aigua tèbia. Ho barrejava tot i procurava que hi hagués prou suc per cobrir el bacallà. Quan ja estava gairebé cuit, s’hi afegien ous durs al damunt (1 per persona).





Lectures recomanades d’internet

5 04 2009

Mestresses!

He posat a baix de tot de la columna dreta del bloc un apartat que es diu “Lectures recomanades“, on hi vaig recomanant articles diversos que he llegit per internet i que m’han semblat interessants. Així, si esteu avorrits perquè jo no escric res, no teniu excusa: a la xarxa hi ha molta teca!