La meva cuina està de moda!

La meva cuina…

la meva cuina

…està de moda!

catàleg de la marca de roba FETE de tardor 2008-2009

Novetats de l’hort

Ja tenim brots de julivert:

I d’enciam al planter:

I la ruca va creixent:

Al mosquit tigre, ni aigua!

Aquests dies, els veïns de les poblacions del Baix Llobregat ens hem trobat a la bústia de casa un full d’informació, editat pel Consell Comarcal, sobre el mosquit tigre, aquest nou veí de la comarca que és tan molest…

La informació que difonen explica que les seves larves són aquàtiques i crien només en petits recipients amb aigua (els plats sota els testos, pots, bidons…) i recomana la retirada d’aquesta mena de recipients o, en cas que no es puguin buidar o retirar, que se’n canviï l’aigua almenys setmanalment.

Més informació

Un arròs brut de novel·la

“La preparació d’un bon arròs brut no és cap cosa que pugui deixar-se a la improvisació. Poc més tard de les onze del matí, les dones estaven reunides dins la cuina de Sara i Jeremies i ja ho tenien tot a punt per començar a cuinar: damunt la taula de fòrmica, escapçades i netes, les mongetes tendres verdejaven dins un plat de terrissa (record encara útil dels anys de Cas Garriguer), juntament amb els pèsols o xítxeros, que havien estat extrets de dins de les seves beines i fets saltar dins el plat, on s’acumulaven amb la gràcia de les coses petites; devora, dins un altre plat –de vidre, aquest, com una ullera grossa i barroera–, lluïa la vermellor orgànica d’unes tomàtigues pelades i tallades a trossos; en contrast, un altre plat de vidre oferia a la vista els colors dispars dels talls de pastanaga i els cors de carxofa. Dos conills i un pollastre havien estat reduïts a bocins que coincidien, una mica ensangonats i promiscus, dins una font també de vidre de color d’ambre, a l’espera de l’oli calent que els havia d’enrossir, en companyia dels menuts talls de ceba, dins una greixonera de fang de proporcions considerables que ja estava col·locada damunt el fogó més gran d’una cuina de butà, i que aviat començaria a treballar estimulada per la combinació del gas i l’espira de l’encenedor automàtic. Finalment, a tocar del ganivet i la fusta de tallar carn, un cassó gairebé ple de brou de carn i de verdures, que s’aniria afegint i fent reduir amb el contingut de la greixonera al llarg del procés de cocció, i també l’arròs i les espècies: dos quilos d’arròs fent muntanya dins un altre plat, i al darrere, arrenglerats com peons en un tauler d’escacs, el setrill amb l’oli d’oliva, el saler, amb la sal, els pots més petits amb el pebre bo, amb el colorant groc, amb el safrà. I les dones. Era un fet sabut que les dones s’ocupaven de la preparació del primer plat, que en aquelles reunions familiars consistia sempre, per una mena de llei no escrita però inflexible, en un arròs brut.”

(del llibre Sara i Jeremies, de Sebastià Alzamora. Proa-Moll, 2002)

Crisi

Aquest matí, quan anava a agafar el tren, entre els repartidors habituals de diaris gratuïts, que esquivo cada matí, hi havia unes persones que repartien un diari “diferent”. Un diari que només sortirà un dia: avui. El títol és “Crisi” i porta com a subtítol “Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques”; se n’han fet 200.000 exemplars i també es pot llegir en pdf o en aquesta pàgina web: www.17-s.info

És de lectura absolutament recomanada. S’hi parla del sistema financer, de la crisi energètica, de la crisi alimentària, de la banca i de la seva relació amb els mass media, els partits polítics, també s’hi parla dels moviments socials i de les cares ocultes del poder.

Paral·lelament, avui m’han enviat per correu electrònic un enllaç molt interessant, que hi està molt relacionat i que també recomano. Parla sobre la crisi, els estalvis i les entitats financeres.

Molt significatiu, oi? Jo ja he triat la rajola on amagaré els diners