Linux per a mestresses de casa: els virus

Fa prop de 10 anys, quan encara no havia sentit ni a parlar del Linux, em vaig comprar el primer ordinador i em vaig gastar uns diners en la compra d’un bon antivirus, perquè em semblava una cosa indispensable. El vaig anar actualitzant fins que, al cap d’un any, l’empresa d’antivirus a qui havia confiat la salut del meu ordinador em va dir que havia de tornar a pagar per renovar-ne la llicència. No la vaig renovar i vaig passar un temps sense tenir l’antivirus al dia, però vivint amb l’angoixa que un dia se me n’anés tot a fer punyetes. Fins que vaig trobar un antivirus gratuït, que va substituir el meu bon antivirus de pagament. El gratuït el vaig fer servir durant molt temps, sense saber de què ni de qui em protegia. El cas és que un dia, un amic que en sap una mica se’m va mirar l’ordinador i em va dir que el tenia ple de bitxos, cucs, espies, troians i una fauna d’allò més diversa.

Des que tinc Linux, m’he oblidat dels virus, la salut del meu ordinador és a les meves mans i puc dir que el tinc sa com una poma. També m’he oblidat de pagar pels programes i de piratejar.