Diuen que en temps de crisi les companyies de telefonia llancen al carrer els seus comercials més agressius per captar clients a la desesperada. Això m’ha passat aquesta tarda:
-Ring!
-Qui hi ha?
-Estamos comprobando la cobertura de la línea telefónica. Usted es clienta de Telefónica, no? -em diu una noia amb una carpeta i un bolígraf, que s’assembla molt a una altra noia amb carpeta i bolígraf que està trucant a la porta del costat.
-Sí, però qui és vostè? -li responc, dubtosa, per defensar-me una mica.
-Estem comprovant la cobertura de la línia telefònica -em repeteix, en català, mentre m’ensenya una factura de la companyia Telefónica de España-. Em pot ensenyar la seva factura de telèfon per comprovar la cobertura?
-Per què vol la meva factura? -em defenso, mentre penso: “De quina cobertura parla?”
-Si m’ensenya la factura i resulta que les dues primeres xifres d’aquest codi [el que hi ha a dalt a la dreta] són 08, a partir d’ara no haurà de pagar el manteniment de la línia -em deixa anar amb total convenciment, com si hagués assajat aquesta mentida centenars de vegades davant del mirall (sospito que a la província de Barcelona, totes les factures deuen portar el 08 al davant…).
-Però, vostè és de Telefónica? -insisteixo sobre la seva identitat.
-No -em diu mentre es fa una mica enrere. “Visca! Estic començant a guanyar terreny!”, penso.
-I per què li he d’ensenyar la meva factura? De part de quina companyia ve?
-De Jazztel -respon sense mirar-me als ulls. “L’he desemmascarat!”
-I si és de Jazztel, per què li he d’ensenyar la meva factura de Telefónica?
-Perquè amb Jazztel pagarà menys…
-Miri, si un dia em vull canviar de companyia, ja ho decidiré jo sola. Adéu.
I gira cua, amb cara d’enfadada, com si fos culpa meva… Buf! Com poden anar així pel món? No tinc especial preferència per cap companyia, perquè penso que totes ens enganyen d’una manera o altra, però no puc suportar que es creguin que tenen dret a ficar-se en la meva vida amb el sol argument de “pagar menos”. Ja està bé, home! Això no són maneres de presentar-se a casa de la gent! Això no es pot denunciar? Avui sóc una mestressa de casa emprenyada!
A casa farem de pagesos! Hem decidit que tindrem un hort a la terrassa. De moment, ens estem llegint el manual (imprescindible!):
Una mestressa de casa de Sant Feliu ens recomana un forn de pa de Barcelona que es diu BarcelonaReykjavik. El pa que s’hi dóna és fet a l’antiga, amb mètodes i ingredients tradicionals. El forn es diu així en honor a l’origen dels forners i de moment tenen dues botigues: una al Raval i l’altra a Gràcia.
Comentaris recents