Jo no vull el TGV!

No sé quan serà, però tard o d’hora sembla que arribarà l’alta velocitat a Barcelona. I jo em pregunto per què nassos la volem, l’alta velocitat? Per què volem anar més de pressa? És necessari?
Jo crec que no. Tot forma part de la malaltia que patim en aquest món modern, que hem de fer moltes coses i les hem de fer ràpidament i ens comprem agendes potents per poder gestionar millor el nostre temps i poder fer encara més coses. I als nens els fem fer la tira i mitja d’activitats extraescolars per aprofitar al màxim el seu temps i els grans ens omplim el temps lliure d’activitats, que si el gimnàs, que si un curset, que si una conferència, que si el teatre, que si un cicle de jazz. Buff! No és de bojos? Què passa si els nens no fan activitats? Quin problema hi ha si s’avorreixen? Quin problema hi ha si els grans ens avorrim i ens estem a casa sense fer res?
Jo ja fa uns mesos que ho estic provant: vull anar a poc a poc, estic deixant de comprometre’m en activitats per tenir temps per avorrir-me i de tant en tant m’assec al balcó i faig una cosa tan avorrida com treure fulles seques de les plantes. I trobo que està molt bé!
I ara, als matins quan veig des del tren per l’espectacle dantesc que ofereixen les obres del túnel de l’estació de Sants penso: “Doncs jo no vull que el TGV arribi a Barcelona”.

Ten Fe

Ostres! Jo, això que està passant amb la RENFE ho trobo molt gros. Però el que em sorprèn més és que els usuaris ens ho mirem tot amb aquesta passivitat i resignació. Segur que si a Madrid hi governés el PP, ara ja ens hauríem organitzat per fer protestes via SMS, via web, etc. Aniríem amb samarretes, xapes, adhesius, etc. Però com que governen els “socialistes”, fes-te fotre! No se’ls pot ni tocar! Els grups catalans amb representació al parlament de Madrid han exigit la compareixença del ZP al congrés per parlar del tema; tots, menys els socialistes catalans. Quina vergonya! I aquests són els que ens governen a tot arreu, a la Generalitat, als ajuntaments, a les diputacions… Estem a les seves mans!
Jo, ja que els usuaris no fotem res, proposo que siguin les empreses on treballem els usuaris les que denunciïn la RENFE pels greuges que els causa el fet que els seus treballadors arribin tard a la feina cada dia. Potser ha arribat el moment de la revolució de l’empresariat. Vés a saber.